La memòria és present en l’entrevista amb l’historiador italià Giovanni Levi, un dels pares de l’anomenada “microhistòria”, i és present en el record que ha deixat la Primera Guerra Mundial. Borja de Riquer fa un recorregut pels usos polítics de la figura del general Prim. En l’itinerari per les “ciutats invisibles” de Catalunya, Marc Andreu
El referèndum sobre la independència d’Escòcia del 18 de setembre és tractat pel periodista britànic Jonathan Freedland que analitza les opcions i les raons del “sí” i del “no”. L’entrevista: l’economista Jacint Ros Hombravella, catedràtic de Política Econòmica, i estudiós de l’economia espanyola sota el franquisme. Borja de Riquer reflexiona a l’entorn del “diàleg difícil”
L’AVENÇ celebra que ha arribat al número 400 amb un número especial, amb més pàgines (112) que mai. El focus està posat a qüestions candents de l’actualitat: la construcció europea, que ha dificultat tant la resposta de la Unió Europea a la recessió econòmica; l’augment de les desigualtats, exemplificat en el cas de la ciutat
L’entrevista del mes és amb el constitucionalista sevillà Javier Pérez Royo, on es fa un repàs crític a la Transició democràtica i als problemes que va deixar pendents la Constitució del 1978, així com una consideració sobre el paper rellevant d’Andalusia en la configuració de l’Estat de les Autonomies. Marc Andreu continua el seu itinerari
El número de febrer arriba carregat de noms propis. La figura de J.M. Castellet, traspassat recentment, és evocada per Emili Manzano i per Teresa Muñoz. L’entrevista del mes, en aquesta ocasió a càrrec de Manel Ollé, és amb l’escriptor Pere Gimferrer, que hi parla de les influències rebudes en la seva obra. Oliver Hochadel analitza
Comencem l’any en què L’Avenç arribarà al número 400 amb una nova sèrie de relats de l’escriptora Marta Rojals, Replay. L’entrevista del mes és amb el lingüista eivissenc Isidor Marí, actual president de la Secció Filològica de l’IEC. El periodista Marc Andreu comença també una sèrie de reportatges sobre les ciutats invisibles de la Catalunya
Al llarg dels últims cinquanta anys, Catalunya ha esdevingut una petita potència en el món del còmic, no només en el camp del talent professional, sinó també en el de l’entramat industrial; Jaume Vidal n’explica els autors, les plataformes i els moments clau. L’entrevista del mes és amb l’escriptor Eduardo Mendoza, l’obra del qual està
Carles Querol reconstrueix l’última visita de Hemingway al front de l’Ebre, el novembre del 1938. Joan Prados i Jaume Rodon reivindiquen la figura de l’il·lustrador Rey Vila, autor, amb el pseudònim de Sim, d’una sèrie de visions del conflicte. L’entrevista del mes és amb la lingüista M. Carme Junyent, especialista en llengües africanes, defensora de
L’humor com a fil conductor de mig segle d’il·lustració gràfica catalana és el recorregut que proposa Susanna Portell. L’entrevista del mes és amb l’escriptora italiana Dacia Maraini, novel·lista i dramaturga, amb una singular història familiar al darrere. Lluís Jou fa una proposta sobre l’oficialitat del català en un eventual estat propi. Genís Barnosell escriu sobre
L’AVENÇ saluda l’obertura del Born Centre Cultural, que aixopluga el jaciment arqueològic urbà més extens d’Europa. L’entrevista del mes és amb l’historiador Miquel Barceló, estudiós de les societats andalusines i de la seva destrucció en l’anomenada “reconquesta”. Fèlix Fanés revisa una obra emblemàtica de l’art català conceptual dels anys setanta, com és “Anunciamos” del Grup
En el marc incomparable del Casal de Joves Palau Alòs, nou equipament juvenil del districte de Ciutat Vella (Barcelona sûr mer) es va celebrar dissabte passat la gala dels premis de microrelats (…) L’acte, va començar a les 7h de la tarda amb el públic emplenant l’auditori. Joves, grans, dones, homes, menuts… disposats a passar
Escriptor d’imatges i paraules, poeta i viatger, ha conjugat en la seva trajectòria política i estètica la militància comunista amb l’heterodòxia creativa. Molt crític amb la societat italiana de mitjans del segle xx, va conèixer l’ascens del feixisme mussolinià i el col·laboracionisme, que serien retratats en la seva última pel·lícula, Saló o els 120 dies
Barcelona celebra l’obra de Pier Paolo Pasolini, escriptor, poeta, cineasta i militant comunista i cristià amb una retrospectiva a la Filmoteca de Catalunya i una exposició al CCCB (…) El moment més estudiat i conegut de la vida de Pier Paolo Pasolini és la seva mort. L’1 de novembre del 1975 a la matinada el
La industrialització, un fenomen al coneixement del qual ha contribuït de forma decisiva l’historiador Jordi Nadal Oller, que és objecte de l’entrevista del mes, molt centrada en el paper de l’educació i la formació. És cert que s’està desdibuixant la dualitat entre la Catalunya interior i el «cinturó roig» de Barcelona? El cas de Santa
Fermi! 5 minuti! Grandi dellacultura catalana. Microsessioni in italiano. A San Giorgio (23/04) Organitza: Institut Ramon Llull. Lingua e cultura catalanes (…) La idea és oferir, en la Diada de Sant Jordi, informació essencial sobre la llengua i la cultura de Catalunya … Notícia de Marco Giralucci –el nostre home a Itàlia i a Veneziahttp://twitter.com/perermerono