Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Al llarg de tot un any, la figura de Joan Maragall ha estat revisitada. “L’Avenç” s’hi suma amb sengles articles de Jordi Castellanos i de Margarida Casacuberta, que analitzen el compromís polític del poeta, el conservadurisme del qual era del tot compatible amb una visió heterodoxa de les responsabilitats del conflicte social o de l’articulació del catalanisme polític. Un altre aniversari, el d’Òmnium Cultural, serveix a Marta Vallverdú per reconstruir un capítol més de la història cultural dels anys seixanta. L’entrevista del mes és amb el poeta, traductor i home de teatre Feliu Formosa. I a més, les seccions de crítica habituals, on Genís Barnosell ressenya el llibre de Jaume Ayats sobre “Els Segadors” (…)
. Editorial. Europa, Europa. “Per què la crisi del deute no fa més que revelar la insuficiència de la integració europea: i és que no pot haver-hi moneda única sense política fiscal única. La creació dels eurobons és a hores d’ara l’única sortida a la crisi”.
. La màfia contra la literatura. Vicenç Lozano. “Com un trencaclosques i alhora un jeroglífic, tant Sciascia com Camilleri o Saviano encaixen peces i desentranyen misteris, però (això és Sicília), hi ha poques conclusions i escasses sentències…”
. Entrevista: Feliu Formosa. El passat vulnerable. Josep M. Muñoz. “Vaig entrar al PSUC el 1958 i vaig formar part de l’aparell de propaganda. Ja des del primer moment, vaig ser bastant crític amb certs aspectes del Partit, com el funcionament a base de consignes”.
. Els primers anys d’Òmnium Cultural (1). Marta Vallverdú. “Els prohoms d’Òmnium Cultural no tenien por. Creien que les seves relacions amb autoritats franquistes, o el seu poder econòmic, els immunitzava de patir represàlies del règim”.
. El Jove Maragall. Reaccionari o progressista. Jordi Castellanos. “Políticament Maragall és un conservador, prou atent i compromès amb la realitat social i política com per adonar-se que els primers responsables dels mals socials no són els obrers sinó la classe dirigent”.
. Joan Maragall: poeta extasiat, intel·lectual conscient, polític frustrat. Margarida Casacuberta. “La decisió de Maragall de no comprometre’s formalment amb la Lliga Regionalista tindrà implicacions (negatives) en la recepció posterior de la seva obra i de la seva figura”.
. Una radiografia de nosaltres mateixos. Vicenç Pagès Jordà. “Des del punt de vista literari, les capacitats de Houllebecq són incontestables. Les seves novel·les mostren personatges ben construïts, diàlegs vius, trames originals, comparacions personalíssimes. Alguns lectors hi poden discrepar des del punt de vista ideològic”.
. Per vint-i-cinc dòlars al dia. Simona Skrabec. “Literatura. Un estudi analitza les dues etapes de la col·lecció emblemàtica de novel·la negra en català, iniciada el 1963”.
. Els Segadors, de cançó a himne. Genís Barnosell. “Jaume Ayats, músic i professor d’etnomusicologia a la UAB, proposa “Els Segadors. De cançó eròtica a himne nacional” un recorregut per l’enrevessada història de l’himne de Catalunya.
. L’Avenç. Número 374. Desembre 2011. 5’95 euros. 80 planes. Edita L’Avenç – La Magrana. Barcelona.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!