Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
L’entrevista del mes és amb la sociòloga Marina Subirats, i s’hi parla de la memòria de la guerra civil, del maig del 68 o del paper decisiu de l’educació en la igualtat de les dones. Isabel Segura recupera la biografia de l’arpista i benefactora Clotilde Cerdà. Daniel Mendelsohn fa una lectura crítica de l’èxit de la sèrie televisiva “Mad Men”. Pilar Vélez destaca el renovat interès pel modernisme, arran de l’obertura de tres nous espais museístics. Vicenç Pagès ressenya el llibre recuperat de Nancy Johnstone sobre l’experiència d’un hotel a Tossa durant la guerra civil, i Manel Ollé escriu sobre el darrer llibre de Jordi Puntí, “Els castellans” (…)
. Editorial: Manifestar-se per la cultura. … Si s’accepta la centralitat estratègica que, en el camp cívic i educatiu però també en el de la creació de feina i riquesa, té la cultura, hauríem de convenir que, pensant en el futur del país, és un sector al qual cal donar la centralitat que ara no té.
. Salt: una altra mirada. (Jordi Feu i Xavier Besalú). L’atur és un fet que va més enllà de no tenir feina: pares que han perdut “l’autoritat” sobre els fills, pares “derrotats” en el seu somni, pares desubicats i frustrats que deixen de ser un referent pels fills.
. Marina Subirats: l’educació d’una dona (Josep M. Muñoz). El 1970 vaig entrar a Bandera Roja. La militància política és un aprenentatge fonamental a la meva vida, en què l’idealisme queda matisat per la realitat i pel que representa, fins i tot en la clandestinitat, fer política.
. El de Can García. (Manel Ollé). A “Els Castellans” hi trobem el Puntí de sempre: amb una escriptura evocadora, una imaginació disciplinada i ben conduïda, una prosa amb ritme, claredat de traç i precisió, que no li fa fàstics a la miniatura i a l’apunt al natural.
. Barcelona: encara, o més que mai, el Modernisme? (Pilar Vélez). Conscients de la pervivència de molts objectes en el terreny particular, i coneixedors alhora dels projectes de recerca impulsats per les universitats, somniem amb la possibilitat que algun dia Barcelona pugui comptar amb un gran centre de referència del Modernisme català.
. Reflexionant l’exili. (Genís Barnosell). A França, la primera i principal terra de destinació, l’exili massiu del 1939 va ser acollit amb grans dosis de desconfiança. Encara que no van faltar els actes generosos i desinteressats, els exiliats van ser considerats sovint, i primer de tot per les autoritats franceses, com a “indesitjables”: un problema la millor solució per al qual era el retorn a Espanya.
. La credibilitat d’una veu. (Lluís Muntada). Valentí Puig publica un dietari escrit el 1985, on la dimensió col·lectiva es fon amb l’àmbit més íntim. Escomet contra Sartre, contra els hereus de Rousseau, contra Virgínia Woolf, Joan Fuster, Baudelaire… matisa Espriu i Maragall, pondera Stendhal; exalça Updike, Gabriel Ferrater, Chateaubriand, Keats…
. Una guerra al paradís. (Vicenç Pagès Jordà). L’experiència de la guerra d’Espanya, narrada amb distància britànica des d’un hotel a la Costa Brava.
. L’aparador. Jorge M.Reverte: “La División Azul. Rusia, 1941-1944”. Barcelona. RBA. 2011. Més de 41.000 soldats espanyols (inclòs el pare de l’autor del llibre), empesos per un esperit de croada anticomunista van combatre en el front rus, que van combatre com una divisió de l’exèrcit de Hitler, la número 250.
. L’Avenç. Número 367. Abril 2011. 5’95 euros. 80 planes. Edita L’Avenç – La Magrana. Barcelona.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!