Ja fa temps que se’n parla, del mocador al cap. Concretament, de les musulmanes. Pel meu poble o per la resta de pobles de la Plana, se’n veuen moltes, de dones amb aquest mocador. I sempre vestides amb aquelles bates sense forma que els donen un aspecte peculiar. Tot va començar quan alguns partits polítics
Els bous per la vila són una tradició. D’això no hi ha cap dubte. Com també ho és anar de romeria a la Magdalena a Castelló o a la Santa Faç a Alacant. però hi ha tradicions que, amb el pas del temps, acaben desapareixent. En el seu moment, per exemple, els judicis de la
Fa molts anys, crec recordar que eren els darrers mesos del 1981, jo vaig fer el CAP. El Curs d’Aptitud Pedagògica. Era un requisit per a poder-se presentar a les oposicions per a professors agregats de batxillerat o per a les de catedràtic (tot això de la secundària va arribar molt més tard). El curset,
Ahir, el diari digital la veu del País Valencià em va publicar un article. Per motius d’espai, aquest havia de tindre una mida inferior a la mida de l’article original. De manera que em vaig avindre i el vaig ajustar. Però una vegada llegida la versió reduïda crec que es perden alguns matisos. També entenc
Els valencians estem de dol i en tenim motius. Ja no és que ens maltracten sistemàticament. Ens infrafinancen (segurament se’n podria dir ens roben). No tenim una sanitat prou potent ni una educació com cal. Ni infraestructures. No tenim. Però encara ens teníem a nosaltres mateixos. I les nostres cases. I els paisatges. I ara
Avui han hagut eleccions a la Catalunya Nord (a les quatre circumscripcions ha guanyat l’extrema dreta) i també a Andalusia, a Espanya. Allà, sembla que el PP ha guanyat amb majoria absoluta i, a hores d’ara, el dubte és si necessitarà a VOX. Aquesta setmana també, s’ha fet públic que Mónica Oltra haurà d’anar a
Ara fa uns dies, l’ex-conseller d’Educació, cultura i esports de la Generalitat Valenciana, Vicent Marzà va concedit una entrevista a Vilaweb. Perquè a l’home l’han cessat i l’han fet portaveu adjunt a les Corts Valencianes. I allà, va i diu unes quantes coses. Però d’allò més interessant que diu és això: “la necessitat que en
Ja fa molts anys que es parla de revolucions educatives. I d’incloure noves tecnologies, a l’ensenyament. De fet, a casa nostra ja fa dècades que hi ha experiències de tota mena. Un dels problemes que ha hagut -i que encara hi ha- és que aquests experiments es fan amb alumnes de veritat. Alguns instituts, a
Anit vaig anar a veure “Alcarràs”. El primer que he de dir és que em va agradar molt. Carla Simón ha fet una gran pel·lícula. No de bades li han donat l’os d’or. Molt bo també el paper dels actors “no professionals”. No faran d’actor tota la seua vida, però coneixen els seus personatges a
Ja fa molts anys, quan jo començava a treballar a l’ensenyament, un company de departament, a un institut de Elx (per cert; ell és navarrès, però parla valencià), en mig d’un claustre mentre hi havia algun professor que proposava no ser tan estricte a les avaluacions, va exclamar: Vosaltres, el que aconseguireu és fer d’Espanya
Ja fa més d’un mes que hi ha una guerra, a Ucraïna. I el front sembla estancar-se. Mentre, els civils són qui paguen els testos, com a totes les guerres. Al capdavall, els civils són els qui no duen armes, mentre que els militars, paramilitars i afins en tenen i les usen. Al principi, semblava
Aquest cap de setmana, El carrer era de terra ha arribat fins l’Empordà. Hem estat, ell i jo, a la vila del llibre, que aquest any s’ha celebrat a L’Escala. Val a dir que tot i que la organització havia preparat un escenari preciós, a la vora de la Platja de les Barques i a
Després de dos anys aturats per culpa de la pandèmia, es reprèn a Vila-real el Voluntariat pel Valencià. En realitat, tot consisteix en posar en contacte a uns voluntaris que volen aprendre Valencià amb altres disposats a ensenyar-lo. Com totes les llengües, el Valencià s’aprèn fent-lo servir. I el primer pas sempre és parlar-lo. D’aquesta
Ja es veu que a tot arreu, tant al País Valencià com al Principat hi ha un gran interès per implantar l’educació per projectes. També està clar que l’administració tracta d’imposar uns models sempre “novedosos”, “moderns” i “molt millors”. Finalment, des de fa molts anys, de fet des de fa dècades, el professorat s’oposa a
En educació, que abans es deia ensenyament, està de moda treballar per projectes. Un projecte és, segons la viquipèdia, una empresa temporal assumida per crear un producte o un servei. Vol dir això que és allò que es fa per a dur a terme una d’aquestes dues coses. En educació però, no està massa clar