Des de la Plana

Aquesta vesprada, El carrer era de terra s’ha presentat a Sagunt. Allà on es pot dir que va nàixer. I la vesprada ha resultat fantàstica.

En primer lloc, per l’escenari. La presentació s’ha fet a la Via del Pòrtic, a la plaça de l’Antiga Moreria.

Abans de començar hem fet una visita guiada a l’espai arqueològic. Perquè resulta que el lloc s’ha edificat damunt d’unes restes romanes dels segles II fins al IV. Tot un enorme bloc de pisos s’ha construït deixant un espai visitable on s’hi veu una antiga entrada a la ciutat de Sagunt, del segle II, pavimentada i amb una claveguera central. Un nou accés que es va edificar quan la construcció del circ va tallar l’antic accés. També s’hi poden veure una antiga necròpoli, les restes d’una insula (una illa de pisos) i una domus típica.  La veritat és que la visita ha resultat fascinant.

Després, a una sala multiusos, els tres premiats del 2020, Àngel Fabregat amb el premi de Poesia Jaume Bru i Vidal, Cossos afeblits, Manuel Molins amb el premi de Teatre Pepe Alba, Crims, i jo mateix amb el premi de Narrativa, El carrer era de terra, hem fet una presentació conjunta amb la introducció de la regidora de promoció del Valencià, Maria Josep Soriano.

En acabar, els autors hem signat un exemplar de cadascuna de les obres a cada assistent que ho ha volgut.

Malgrat les mesures de seguretat i encara que l’acte s’ha hagut de fer un divendres per la vesprada, hi havia molta gent. Molta. En un moment en el què sembla que el Valencià no aconsegueix reeixir a tots els àmbits, és un plaer comprovar com l’assistència a un acte com aquest és tan nombrosa.

No hi ha dubte que per al xiquet de l’autet ha sigut una vesprada memorable. No només s’ha pogut passejar per damunt del que resta d’una gran ciutat de fa quasi dos-mil anys (caminar com si es surara per damunt d’una passarel·la de vidre, mentre baix de tu hi ha un carrer romà perfectament pavimentat és un gaudi que no es pot explicar amb paraules. Com no es pot fer entendre l’emoció de veure una llarga filera de persones que esperen per a que els escrigues unes paraules que personalitzen el “seu” llibre.

Us deixe algunes imatges de l’acte.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!