Aquesta setmana, el dijous, s’havia de començar a vaccinar massivament els docents, al País Valencià. Només cal recordar que aquest col·lectiu és molt de risc, perquè està en contacte directe (i sense massa protecció, la veritat) amb centenars de persones. Tot allò dels grups bombolla és molt sofisticat sobre el paper; però cada alumne, tan
En poc més que unes hores, perquè tota una setmana només té 168 hores i encara no ha passat, sembla que ha de passar tot. Ha tornat Meritxell Serret de l’exili i no l’han tancada a la presó. Cert és que no tenia ordre d’extradició, però del Suprem, ja se sap. Al mateix temps, es
La curiositat dels xiquets és immensa. Tot els crida l’atenció. Per això, malgrat que sembla que quan juguen estan concentrats en el joc i no tenen ulls per a res més, també estan al cas de tot allò que passa al seu voltant. Com el menut de l’autet de pedals que pilota el seu bòlit
Seria interessant saber per quina raó s’aprovarà, amb tota seguretat, mantindre en funcionament la central nuclear de Cofrents deu anys més. En primer lloc, cal dir que és una central vella. Aquest mes de març complirà trenta-set anys en funcionament. Centrals del mateix tipus, Alemanya les tanca amb 33 o 34 anys. Aquesta, doncs, que
Si no passa res, el proper dia 20 de març, el Govern de l’Estat aprovarà una pròrroga per al funcionament de la central nuclear de Cofrents. D’aquesta manera, la central, que va entrar en funcionament el 1984, i que ja té 37 anys, podrà continuar funcionant fins el 2030. La central està a la vora
Que el València CF té problemes no és una novetat. I ja fa anys. Des que aquell constructor es va fer avant a construir un estadi nou i a finançar-lo amb els beneficis de vendre el Mestalla per a fer pisos. Un exemple típic i tòpic de bombolla immobiliària. Com la cosa va petar, van
Rosario és una dona de noranta-set anys. I viu a un sobreàtic a l’Hospitalet del Llobregat. Poca broma. La dona ha arribat als noranta-set anys. Aproximadament, va nàixer el 1923. Vull dir que té una història. Una història que, pel què es veu, estava escrivint en un dietari des de feia set anys. El cas
Avui fa quaranta anys d’aquell 23 de febrer del colp d’estat. D’aquell colp d’estat tan estrany que va protagonitzar un guàrdia civil amb bigot, com els clàssics. L’endemà, tothom li estava agraït al Rei, perquè havia salvat la democràcia. Fins i tot la Trinca, li va dedicar una cançó. La dansa del sabre. Avui, quaranta
Des de fa tres dies hi ha manifestacions, cada nit. Tot ha començat amb la detenció d’un cantant de rap, Pablo Hasél, perquè la lletra d’alguna de les seues cançons, els jutges han considerada un delicte d’injúries a la corona, d’enaltiment del terrorisme i, una vegada ja tancat, també d’amenaces. El cas és que més
Encara no fa ni dos dies que es van tancar els col·legis electorals al Principat i ja sembla que l’aigua va per la darrera taula. La matinada passada, els mossos van detindre a Pablo Hasél. Un cantant de rap que va fer una cançó parlant de la família reial espanyola per encàrrec del qui ara
Anit vaig rebre al correu les galerades de El carrer era de terra. No us podeu imaginar la il·lusió que em fa, anar mirant com quedarà, més o menys, cada capítol. Recordant uns personatges que prompte seran dels lectors i no meus. I també repassant, amb cura, totes i cadascuna de les correccions. Sembla mentida,
Avui mateix, dos policies nacionals de paisà han agredit a Linares, Jaén, a un pare amb la seua filla de catorze anys. Es veu que allà, on fa anys estava la Metalúrgica de santa Ana que fabricava els antics Land-Rover, ara hi ha molt d’atur i ja ha hagut més incidents amb la policia. Pel
Quan es governa cal prendre decisions. I això no és fàcil. Un bon governant ha de saber què ha de fer, quan ho ha de fer i perquè ho ha de fer. D’una manera molt plana, podríem dir que un bon governant s’ha de saber la lliçó. Com un metge, davant d’un malalt ha de
Avui, l’alt comissionat de la UE per als Afers Exteriors, Josep Borrell, ha estat al Parlament Europeu per a donar explicacions de la seua desastrosa visita a Moscou. Com era d¡esperar, ningú li ha lloat la “feina” feta. Al final, ha respost quatre tòpics i ha recordat que hi ha hagut dinou visites d’alt nivell
Després del lamentable espectacle que va donar el Alt comissionat per als afers exteriors de la Unió Europea a Moscou, on van coincidir la seua nefasta intervenció pública amb la expulsió de tres diplomàtics europeus, continuen arribant notícies, des d’allà i des de més a prop, també. Des d’allà, la portaveu del ministeri d’afers exteriors