La memòria és molt important. De fet, ho és quasi tot. Tant per a un poble com per a una persona. Per això és tan important conservar-la. La pròpia i també la de les tradicions. Totes les cultures tenen les seues pròpies tradicions i les seues històries específiques. Sobre els seus orígens, els seus deures
Ara que ha esclatat un gran escàndol de corrupció al Parlament Europeu, amb una vicepresidenta empresonada i tot, se m’ha plantejat un dubte. Pel que es veu, Catar ha subornat a un nombre encara no conegut de eurodiputats per tal d’afavorir els seus interessos i negocis a Europa. Un clàssic. Corrupció com la de sempre.
Ara farà cent anys que un grup de persones inquietes, tan per la cultura, com per la salut i l’esport, van fundar a Vila-real, el Vila-real Club de futbol. Entre ells, estaven els germans José i Manuel Calduch, tots dos boticaris, essent el segon un bon botànic. Per a jugar, van comprar unes deu fanecades
Diu que el diumenge passat han començat els mundials de futbol de Qatar. Un país que no té cap mena de respecte pels drets humans però que sí que té un fum de petrodólars. Tants que ha decidit remenar les cireres del futbol mundial al temps que ha permès la mort de 15000 treballadors a
Una substància pura és aquella que té una fórmula determinada. Les substàncies pures en les quals tots els àtoms contenen el mateix nombre de protons al nucli, s’anomenen elements químics. La mínima part possible d’un element químic és un àtom. Aquests, sempre estan formats per un nucli, on hi ha dos tipus de partícules pesants:
Ahir, el xiquet de l’autet i jo varem presentar El carrer era de terra a Benicarló. A la biblioteca Manel Garcia Grau. Tothom teníem una certa prevenció. Una presentació de llibre en dilluns no semblava el millor moment. Però mai s’ha de prejutjar. Hi va anar molta gent. Entre ells, una bona part d’un grup
Ahir vaig presentar “El carrer era de terra” a Almassora. Per unes quantes raons, feia molt de temps que no presentava cap novel·la al poble més proper a Vila-real. Per això quan m’ho va proposar l’associació cultural el Torrelló, vaig acceptar encantat. Perquè, entre altres coses, la meitat de la meua família és d’allà, començant
Ja fa temps que se’n parla, del mocador al cap. Concretament, de les musulmanes. Pel meu poble o per la resta de pobles de la Plana, se’n veuen moltes, de dones amb aquest mocador. I sempre vestides amb aquelles bates sense forma que els donen un aspecte peculiar. Tot va començar quan alguns partits polítics
Els bous per la vila són una tradició. D’això no hi ha cap dubte. Com també ho és anar de romeria a la Magdalena a Castelló o a la Santa Faç a Alacant. però hi ha tradicions que, amb el pas del temps, acaben desapareixent. En el seu moment, per exemple, els judicis de la
Fa molts anys, crec recordar que eren els darrers mesos del 1981, jo vaig fer el CAP. El Curs d’Aptitud Pedagògica. Era un requisit per a poder-se presentar a les oposicions per a professors agregats de batxillerat o per a les de catedràtic (tot això de la secundària va arribar molt més tard). El curset,
Ahir, el diari digital la veu del País Valencià em va publicar un article. Per motius d’espai, aquest havia de tindre una mida inferior a la mida de l’article original. De manera que em vaig avindre i el vaig ajustar. Però una vegada llegida la versió reduïda crec que es perden alguns matisos. També entenc
Els valencians estem de dol i en tenim motius. Ja no és que ens maltracten sistemàticament. Ens infrafinancen (segurament se’n podria dir ens roben). No tenim una sanitat prou potent ni una educació com cal. Ni infraestructures. No tenim. Però encara ens teníem a nosaltres mateixos. I les nostres cases. I els paisatges. I ara
Avui han hagut eleccions a la Catalunya Nord (a les quatre circumscripcions ha guanyat l’extrema dreta) i també a Andalusia, a Espanya. Allà, sembla que el PP ha guanyat amb majoria absoluta i, a hores d’ara, el dubte és si necessitarà a VOX. Aquesta setmana també, s’ha fet públic que Mónica Oltra haurà d’anar a
Ara fa uns dies, l’ex-conseller d’Educació, cultura i esports de la Generalitat Valenciana, Vicent Marzà va concedit una entrevista a Vilaweb. Perquè a l’home l’han cessat i l’han fet portaveu adjunt a les Corts Valencianes. I allà, va i diu unes quantes coses. Però d’allò més interessant que diu és això: “la necessitat que en
Ja fa molts anys que es parla de revolucions educatives. I d’incloure noves tecnologies, a l’ensenyament. De fet, a casa nostra ja fa dècades que hi ha experiències de tota mena. Un dels problemes que ha hagut -i que encara hi ha- és que aquests experiments es fan amb alumnes de veritat. Alguns instituts, a