Avui fa quaranta anys d’aquell 23 de febrer del colp d’estat. D’aquell colp d’estat tan estrany que va protagonitzar un guàrdia civil amb bigot, com els clàssics. L’endemà, tothom li estava agraït al Rei, perquè havia salvat la democràcia. Fins i tot la Trinca, li va dedicar una cançó. La dansa del sabre. Avui, quaranta
Des de fa tres dies hi ha manifestacions, cada nit. Tot ha començat amb la detenció d’un cantant de rap, Pablo Hasél, perquè la lletra d’alguna de les seues cançons, els jutges han considerada un delicte d’injúries a la corona, d’enaltiment del terrorisme i, una vegada ja tancat, també d’amenaces. El cas és que més
Encara no fa ni dos dies que es van tancar els col·legis electorals al Principat i ja sembla que l’aigua va per la darrera taula. La matinada passada, els mossos van detindre a Pablo Hasél. Un cantant de rap que va fer una cançó parlant de la família reial espanyola per encàrrec del qui ara
Anit vaig rebre al correu les galerades de El carrer era de terra. No us podeu imaginar la il·lusió que em fa, anar mirant com quedarà, més o menys, cada capítol. Recordant uns personatges que prompte seran dels lectors i no meus. I també repassant, amb cura, totes i cadascuna de les correccions. Sembla mentida,
Avui mateix, dos policies nacionals de paisà han agredit a Linares, Jaén, a un pare amb la seua filla de catorze anys. Es veu que allà, on fa anys estava la Metalúrgica de santa Ana que fabricava els antics Land-Rover, ara hi ha molt d’atur i ja ha hagut més incidents amb la policia. Pel
Quan es governa cal prendre decisions. I això no és fàcil. Un bon governant ha de saber què ha de fer, quan ho ha de fer i perquè ho ha de fer. D’una manera molt plana, podríem dir que un bon governant s’ha de saber la lliçó. Com un metge, davant d’un malalt ha de
Avui, l’alt comissionat de la UE per als Afers Exteriors, Josep Borrell, ha estat al Parlament Europeu per a donar explicacions de la seua desastrosa visita a Moscou. Com era d¡esperar, ningú li ha lloat la “feina” feta. Al final, ha respost quatre tòpics i ha recordat que hi ha hagut dinou visites d’alt nivell
Després del lamentable espectacle que va donar el Alt comissionat per als afers exteriors de la Unió Europea a Moscou, on van coincidir la seua nefasta intervenció pública amb la expulsió de tres diplomàtics europeus, continuen arribant notícies, des d’allà i des de més a prop, també. Des d’allà, la portaveu del ministeri d’afers exteriors
Aquesta és una dita que posa en evidència la diferent manera de la qual veuen uns fets semblants uns i altres. El cas és que, ja fa més de tres anys, a Catalunya va haver un referèndum. Per tal d’evitar-lo, l’Estat Espanyol hi va enviar una gran quantitat de forces policials (però insuficients per a
Ahir mateix, va ser. A Elx, la gran ciutat del Sud del país. O a Oriola, encara més al Sud. Allà s’hi van aplegar dos personatges per a presidir la inauguració. Ni l’un ni l’altre han treballat mai en res seriós. Però l’un ha arribat a presidente del gobierno de España i l’altre a president
Mentre els ingressats per la COVID augmenten sense descans, el comunicat de morts de cada dia és de més de noranta cada dia des de ja fa molts dies, aquest cap de setmana ha segut el primer en el que les ciutats de més de cinquanta mil habitants del País Valencià han estat tancades des
Aquesta setmana han collit les hernandines. Aquestes són les taronges que es cullen ara. Encara són del tipus mandarina però més tardanes que les clemenules, per exemple. I jo, com que m’acabe de jubilar, vaig haver d’anar a “veure la collida”. En realitat no és feina. Només s’hi ha d’anar, mirar que no es deixen
Avui el ministre Illa ha dimitit com a ministre de Sanitat. Algú podria pensar que ho fa per la mala consciència d’haver gestionat la pandèmia d’una manera tan nefasta que ha aconseguit que el seu país, Espanya, tinga una taxa de mortalitat per la COVID19 de les més altes del món. O que tinga més
Quan a una comunitat no tens vot, pintes poca cosa. Però si ni tan sols tens veu, no pintes res. Ve a compte la cosa perquè els valencians no tenim pràcticament veu. Vull dir que de mitjans de comunicació en Valencià pràcticament no en tenim. De televisions, Àpunt i encara gràcies. Tenim El Temps, que
Qualsevol dia farà un any que estem al mig de la pandèmia. I demà tanquem el bar. Després de deu mesos oficialment empestats, si alguna cosa ha quedat clara és que allò que anomenem la Civilització Occidental hem perdut la guerra. Perquè països com els EUA, la pròpia Alemanya, Holanda, el Regne Unit, Itàlia… que