Aquest diumenge va ser sant Jaume. El dia de la pàtria gallega. I un sant molt celebrat a casa nostra. Tercer patró de Vila-real, per exemple. Per aquelles coses de superposar, sant Jaume, en la versió Santiago, és també el patró d’Espanya. I com no podia ser d’altra manera, la família real, al menys una
Ara va i el tribunal Constitucional, aquell que té membres caducats, algú que ha hagut de dimitir per maltractaments a la parella i algú altre fora de joc per diferents circumstàncies, ha sentenciat en contra del primer estat d’alarma. I e qui fa de president del govern, el mateix que feia pocs dies que havia
Després d’obrir-ho tot ben de pressa perquè arribava l’estiu i el personal ja n’està fart de mesures restrictives, moltes sense cap justificació científica, de retallades de drets sense consultar a ningú, de vaccinacions massives i d’una crisi econòmica que s’albira abismal, ara resulta que tornem a estar en ple rebrot de la pandèmia. I ens
Per allò de l’atzar i la traça, resulta que una de les semifinals de la eurocopa de futbol la jugaran Anglaterra i Dinamarca. Més enllà del fet que Anglaterra és només la selecció d’un dels regnes que formen part del Regne Unit de la Gran Bretanya, hi ha un altre fet curiós, en aquest partit.
Aquest divendres, presentarem “El carrer era de terra”, premi de narrativa Ciutat de Sagunt 2020, a Borriol. A les set de la vesprada al saló d’actes de l’ajuntament. Amb Manel Domínguez Pallarés presentant l’obra i l’autor. El xiquet del cotxet de pedals hi arribarà a la primera de les serres del litoral per a contar-vos
Ara que sembla que fins i tot els presos polítics (que la major part hi van anar sols a que els tancaren) acceptaran els indults, no em puc estar d’explicar algunes imatges que em venen al cap. Abans de la funció teatral del Liceu, va haver fins i tot una intervenció, celebrada pels seus, del
Ahir dijous vaig fer la presentació de “El carrer era de terra”, premi Ciutat de Sagunt de narrativa 2020 a Vila-real. A la casa Mundina. Una antiga casa senyorial rehabilitada com a centre cultural per l’ajuntament. L’aposta era difícil, perquè Vila-real no és només el meu poble; és, també, l’escenari en que transcorre la història.
Babel és, des que es va fundar una de les llibreries de referència de Castelló. I allà va ser on ahir vaig presentar la meua onzena novel·la. El carrer era de terra. Premi Ciutat de Sagunt 2020, publicada per Onada Edicions. En tots els anys que presente novel·les allà, m’he trobat amb més gent, amb
Sembla que està ple de col·lectius que s’oposen a la instal·lació de horts solars o de parcs eòlics. Les raons sempre són molt maximalistes. Des de l’estètica fins a la afectació definitiva d’unes parcel·les que ara són fèrtils. Clar que hi ha alternatives. Però aquestes no passen per pensar que estalviarem i que si el
Aquest migdia, a l’espai “micro obert” de la Plaça del llibre de Gandia, he tingut l’oportunitat de llegir un petit fragment de “El carrer era de terra”. Molt ben acompanyat per una gran constel·lació de poetes i algun que altre prosista, hem continuat passejant aquesta història de la mà del xiquet que es mira el
Ahir per la vesprada es va celebrar al Termet de la mare de Déu de Gràcia de Vila-real l’entrega del premi Socarrat Major 2021. Va ser un acte completament diferent als que sempre ha dut a terme l¡Associació Cultural Socarrats, des de ja fa vint-i-huit anys. Va ser diferent per tot. D’entrada, l’acte sempre s’havia
A Vila-real hi ha un fenomen interessant. A tot arreu, la devoció a la mare de Déu ha anat decaient amb el pas del temps. És inevitable. Més enllà de fenòmens com el de la geperudeta a la ciutat de València, les diferents mares de Déu van deixant pas a nous motius de devoció. Fins
Cada dia veiem imatges dels atacs d’Israel contra la franja de Gaza. I moltes d’elles són esgarrifoses. Com ho són quasi totes les imatges de guerres. I sabem dels morts, i dels familiars que malden per sobreviure enmig d’uns barris miserables enfonsats per unes bombes que arriben volant. I sabem de la por a una
Caixabanc i Bankia ara són una sola. Estem arribant allà on només hi ha un banc. El banc únic. El més gran. El que més es preocupa per les persones. El que més fa per això i per allò. En realitat, només passa que La Caixa, aquella caixa que va adquirir tant prestigi, segons diuen,
Darrerament s’ha alçat una certa polèmica sobre el fet que a partir del 2024 caldrà tornar a pagar per circular per autovies i autopistes. Com és molt raonable, tothom ha eixit a protestar per una mesura que es considera injusta, abusiva, etc. etc. El problema no és si pagarem o no pagarem (que pagarem) sinó