Des de la Plana

Josep Usó

16 de gener de 2022
0 comentaris

Marxa cívica.

Anit, com passa cada gener des de ja fa vint-i-huit anys, a Vila-real es va fer uns marxa cívica pels carrers de la ciutat. Organitzada per Acció Cultural del País Valencià i l’associació cultural Socarrats, va servir per a recordar la crema de la ciutat el dotze de gener del 1706 per part de les tropes borbòniques comandades pel conde de las Torres.

En aquell dia, després d’una defensa aferrissada, les forces borbòniques van entrar a traïció, després de prometre que es respectarien vides i propietats si es permetia el pas de les forces. L’episodi, descrit ací per l’historiador Antoni Pitarch va suposar la mort de 253 habitants de la ciutat, homes i dones. Val a dir que en aquell temps, Vila-real tenia uns 3000 habitants; de manera que en només tres hores, que va ser el temps que les forces enemigues van actuar a degolla, va morir aproximadament un 8,5% de la població. Això suposaria, en comparació, que ara que té uns 50000 habitants, en una sola vesprada hagueren mort unes 4200 persones.

Després de la matança, es va cremar la ciutat. D’ací que els vila-realencs tinguem també la condició de socarrats, com els xativins o els contestans de Cocentaina.

La marxa tracta de recuperar la memòria d’uns fets que han sigut molt amagats per la història oficial, per raons òbvies. Encara que la crema de ciutats fora una pràctica relativament freqüent en les guerres medievals, no és un episodi molt edificant quan es pretén establir una unitat fraternal des de sempre entre els valencians i els castellans.

Hi van participar també els Miquelets del Regne de València, que van donar molta vistositat a l’acte. Com cada any, la marxa va acabar al peu de la torre Motxa, la única que queda de la murada medieval de la ciutat, on es va interpretar la Muixeranga i es van fer ofrenes de corones de llorer per homenatjar els morts d’aquell trist dia per part de les dues entitats que organitzaven l’acte, així com per part de l’Ajuntament i del grup municipal de Compromís. Les fotografies són de Joan Rubert.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!