Les rodalies de Renfe de València són un desastre. I no és d’ara. En els anys setanta i primers dels vuitanta, els trens que hi havia eren de segona mà. Sembla que de les rodalies de Tòquio. Eren lents, arribaven sempre tard (mai complien els horaris) i la calefacció tenia dues posicions: o et cremaves, o et gelaves. També s’aturaven de tant en tant, sense motiu ni explicació. Corria la brama que les rates es menjaven els cables dels semàfors. També val a dir que en aquells anys es va duplicar la via. Fins aquells anys, el corredor mediterrani només tenia una via. Igual que la que apareix a la pel·lícula “Els germans Marx a l’Oest” (1940). Eren coneguts com a “borregueros”. Així, en castellà. Per alguna cosa seria.
Després, amb l’excusa de l’olimpiada de Barcelona, es van canviar els trens. Es van posar en marxa els que encara estan. Els “borregueros del 92”, com els varem batejar els qui encara els fèiem servir.
Però tot això és del segle passat. Es veu que el 2007, el servei de rodalies tenia 24 milions d’usuaris l’any, mentre que l’any passat només n’eren 8,5 milions. En els darrers catorze anys els usuaris han caigut a la tercera part. I és fàcil d’entendre el perquè. D’una banda, de Castelló a València ja hi ha autopista gratuïta. D’altra banda, ja fa molts anys que el servei s’ha deteriorat amb l’excusa de construir “el futur”. En realitat, tot passa per instal·lar un tercer carril per a permetre el pas de trens d’ample europeu. Es podrien haver reconvertit tots els trens en ample europeu, però s’ha preferit anar enrere, com els escarabats. Per suposat, mentre han durat les obres, s’ha tornat a la via senzilla. S’ha tornat al segle XIX una altra vegada. Però és que a més a més, es veu que ja fa molt temps que falten maquinistes. Els que es jubilen, no es substitueixen. I no només. Renfe té la barra d’anar anunciant cada vegada més trens d’alta velocitat. Ben barats. Això sí. Només per anar a Madrid, que és Espanya. Per anar de Nules a València, mal servei i preus molt alts. I cancel·lacions. Cada vegada més cancel·lacions.
Tan gros és el desastre que han començat les protestes dels usuaris. Alguns, fins i tot han sigut multats, per descriure una realitat que molesta els qui manen.
I ara, per fi, apareix la ministra del ram per València i reconeix que el pla de xoc del 2021 ha sigut un fracàs. I demana perdó als usuaris. Que cap al juny (si Déu vol) recuperaran la normalitat del servei. Val a dir que un servei homologable al de les rodalies de qualsevol país europeu no l’han donat mai ni el donaran tampoc. I va el fava de Ximo Puig i diu que li sembla bé. Que el govern de Madrid ha canviat d’actitud. I des de Compromís reconeixen que ha sigut un error recolzar els pressuposts espanyols; que els han tornat a enganyar.
En realitat, tot és molt més senzill. Que vinga una ministra a dir-nos que ara faran bé el que no han fet mai de la vida és per a esbroncar-la, no per a res més. I per a demanar la seua dimissió. Igual que quan un reconeix que s’ha enganyat. Que li ha aprovat els comptes a un deshonrat que l’ha enganyat. El que pertoca és assumir responsabilitats. I anar-se’n a casa. Tota la resta és tractar els valencians com si fórem imbècils. I ja fa molts anys, massa, que ho semblem; però no ho som. Ni molts menys. Amagar la pròpia incompetència darrere d’un llenguatge estúpid amb aquella murga dels valencians i les valencianes, els homes i les dones, els xiquets i les xiquetes, els pallassos i les pallasses, no serveix de res.
Els polítics estan on estan per a servir el poble. No per a tindre un bon sou que, d’altra manera, no guanyarien ni en somnis.
Perquè amb tot, el veritable problema que tenim els valencians, és que no podem exportar per ferrocarril perquè no tenim vies europees. I en camió, no produïm res que puga competir. Ni taronges, ni ceràmica ni res. Ni en preu de transport, ni en rapidesa. I d’això, ni se’n recorden, aquells que es diuen polítics. I si se’ls ho pregunta, sempre demanen paciència. Ara; de cobrar imposts mai se n’obliden.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!