Fa setmanes que al País Valencià els interins, però també aquells que han aprovat les oposicions enguany, esperen una llista correcta d’adjudicacions de places. Estem a 23 d’agost i encara no ha aparegut. Pel camí retrets, desqualificacions, les vacances en mig del caos de la directora general de personal i una aparença d’incompetència còsmica. En
A l’estat espanyol, com a tants i tants llocs, es pot votar per correu si el dia de les eleccions no preveus estar a casa. Però això no sempre és senzill. Per exemple: si eres català (inclou els valencians) i vols votar a les eleccions europees des de l’estranger, és gairebé impossible. La documentació no
Fa uns dies, a un editorial del Vilaweb va aparèixer un mapa. Tot venia a compte d’explicar per quina raó els espanyols s’agafen a mal que els digues que ho són, d’espanyols. En especial quan relacionen el mal funcionament d’algun servei amb l’adjectiu espanyol. Però el més impactant era el mapa. Si a la península
Fa aproximadament un any, vaig passar per l’embassament de Camarasa. És un lloc que he creuat moltes vegades, quan anava cap al Pallars. Ja no plovia, però feia poc temps dels grans aiguats. Mai, des de fa més de vint anys, l’havia vist tan buit. Recorde que em va sorprendre i també que vaig relacionar
Fa molts anys, jo vaig començar a anar a l’institut. Era, juntament amb un company, el més jove de la classe. Tenia deu anys i encetava el primer curs del batxillerat. Després de sis cursos, vaig fer una revàlida. I després del COU, la primera selectivitat de totes. Encara recorde que, un dels primers dies,
Estem al mes de març i l’Alt Millars es crema com una teia. de sobte, en poques hores, el foc que ha començat al terme de Vilanova de Viver s’ha escampat i ha obligat a desallotjar fins a deu pobles o poblets. I tothom ens parla dels mitjans aeris, de les brigades de bombers, d’autobombes,
Ahir a Vila-real, l’associació cultural Socarrats, varem lliurar el trenté premi Socarrat Major 2023 a Pep Gimeno i Montell, més conegut com Pep Gimeno “Botifarra”. D’alguna manera, podem dir que varem socarrar a un socarrat. I això, tal i com ens va explicar el seu glossador, Vicent Torrent, no deixa de ser una expressió molt
Ahir divendres, organitzat per l’associació cultural el Torrelló d’Almassora i a la sala de formació que ens va cedir l’ajuntament, Paco Membrado i jo varem presentar Contes a la vora del foc. Per començar, Manel Pitarch ens va fer una introducció al món de la cultura de transmissió oral en tots els territoris de parla
La memòria és molt important. De fet, ho és quasi tot. Tant per a un poble com per a una persona. Per això és tan important conservar-la. La pròpia i també la de les tradicions. Totes les cultures tenen les seues pròpies tradicions i les seues històries específiques. Sobre els seus orígens, els seus deures
Ara que ha esclatat un gran escàndol de corrupció al Parlament Europeu, amb una vicepresidenta empresonada i tot, se m’ha plantejat un dubte. Pel que es veu, Catar ha subornat a un nombre encara no conegut de eurodiputats per tal d’afavorir els seus interessos i negocis a Europa. Un clàssic. Corrupció com la de sempre.
Ara farà cent anys que un grup de persones inquietes, tan per la cultura, com per la salut i l’esport, van fundar a Vila-real, el Vila-real Club de futbol. Entre ells, estaven els germans José i Manuel Calduch, tots dos boticaris, essent el segon un bon botànic. Per a jugar, van comprar unes deu fanecades
Diu que el diumenge passat han començat els mundials de futbol de Qatar. Un país que no té cap mena de respecte pels drets humans però que sí que té un fum de petrodólars. Tants que ha decidit remenar les cireres del futbol mundial al temps que ha permès la mort de 15000 treballadors a
Una substància pura és aquella que té una fórmula determinada. Les substàncies pures en les quals tots els àtoms contenen el mateix nombre de protons al nucli, s’anomenen elements químics. La mínima part possible d’un element químic és un àtom. Aquests, sempre estan formats per un nucli, on hi ha dos tipus de partícules pesants:
Ahir, el xiquet de l’autet i jo varem presentar El carrer era de terra a Benicarló. A la biblioteca Manel Garcia Grau. Tothom teníem una certa prevenció. Una presentació de llibre en dilluns no semblava el millor moment. Però mai s’ha de prejutjar. Hi va anar molta gent. Entre ells, una bona part d’un grup
Ahir vaig presentar “El carrer era de terra” a Almassora. Per unes quantes raons, feia molt de temps que no presentava cap novel·la al poble més proper a Vila-real. Per això quan m’ho va proposar l’associació cultural el Torrelló, vaig acceptar encantat. Perquè, entre altres coses, la meitat de la meua família és d’allà, començant