Cada dia que passa estic més fartet de persones que semblen d’allò més normals; però que a l’hora de parlar, primer ho proven en castellà. Si de vegades, perquè en tens confiança, els preguntes el perquè, sempre responen alguna vaguetat de poc trellat: des d’allò tan rebregat de “l’educació” o la “cortesia” fins a un pretès cosmopolitisme d’ampliar els seus horitzons.
El que més em rebenta, és que més enllà de l’atac a la seua pròpia llengua (una mena de suïcidi per al poble catalanoparlant) no s’adonen que mai aconseguiran el seu objectiu de ser “com els altres”. Perquè ells parlen castellà per a fer-se perdonar ser catalanoparlants; però la gran majoria de castellanoparlants estan convençuts que la seua llengua és superior a les altres. I que, per tant, ells com a parlants de castellà són uns espècie d’elit mundial. I no només. D’aquesta elit es naix; no es pot ingressar de cap altra manera. Ells són els únics que jo conec que encara consideren important allò dels seus prohoms (nobles d’origen medieval) que “van provar la seua puresa de sang” en tal o qual ocasió.
Per això és gratuïta, aquesta renúncia. Un valencià, tant és de València com de Benassal, mai serà prou madrileny ni mai serà de les famílies que es reparteixen el reino com si fora el seu particular cortijo. Sempre serà de províncies. Tant és que mengen de nosaltres. Ells es pensen que són superiors perquè són d’allà; o perquè hi viuen. O perquè es neguen a parlar com nosaltres. Fixeu-vos que amb les altres llengües, els passa el mateix. Ni parlen anglès, ni cap altra llengua. I la resta del món, senzillament els ignora.
De manera que continuaré parlant valencià amb tothom. I ja, si es veu que no hi ha manera i és el meu interès, canviaré. Que vol dir que si és un d’aquells venedors que et criden per telèfon a deshora per a vendre’t qualsevol mandanga i només parla castellà, directament se li penja i es classifica com a número brossa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!