Sembla que ens arriba una altra reforma a l’educació. Perquè parlar d’ensenyament ja sembla fora de lloc. I s’ha passat d’anar a l’escola o a l’institut o a la universitat a aprendre coneixements, a tractar de ser feliços. Tal qual. I qui no ho siga és que és un inadaptat. O un malalt. El que hi ha al darrere de tota aquesta maniobra, ho explica magistralment Xavier Diez en aquest article.
Però tot plegat arriba, pel què es veu, a eliminar els suspensos. De la mateixa manera que fa anys (tampoc tants) a les escoles els alumnes tenien PA (progressa adequadament) o NM (necessita millorar) i ja estava, tant era que aprenguera com que no, que treballara com que no, que molestara a la resta de companys com que no, ara ja no suspendrà ningú. Aquells que suspenguen, tindran la qualificació de “coneixements en procés d’adquisició”. I vostès pensaran que això no vol dir res; però jo en discrepe.
Fa anys, quan jo era alumne a l’institut o a la universitat, hi havia països que tècnicament, eren el tercer món; però això feia lleig de dir. En especial, si eren països europeus i més encara si un d’ells era l’Espanya de Franco (o de Franco acabat de morir al llit). De manera que es varen empescar l’original d’aquesta fórmula d’ara per a l’aprenentatge. Països en vies de desenvolupament. I els anys passaven i els mateixos països mai canviaven de via. Sempre s’havien de desenvolupar i no ho aconseguien mai. Doncs ara, gràcies a que ja no hauran d’aprendre res, els nostres xiquets i joves podran gaudir de les condicions de vida d’un país en vies de desenvolupament. Amb sous en via d’augment, horaris en via d’adaptació a qualsevol horari racional, consideració laboral en vies de millora i possibilitat de queixa o reclamació en vies d’establiment. Mentre tot això passa, continuem pagant i callant al temps que els de sempre continuen robant i sense retre mai comptes davant la justícia.
Què hi farem! Continuarem essent uns inadaptats que ens neguem a ser feliços vivint a un país amb serveis del tercer món i imposts del primer. I encara amb pretensions que estiguem contents. De què?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!