L’associació cultural Socarrats, de Vila-real ha editat, en ccol·laboració amb l’Ajuntament de la ciutat, un petit gran llibre. La repressió de l’austracisme. Vila-real, 1706-1738, de Vicent Gil Vicent, historiador i que ha sigut, al llarg de molts anys, arxiver municipal de Vila-real. En poques pàgines, però d’una manera molt ben documentada, s’explica la desfeta que
Aquest issabte passat, al restaurant El Casino de Vila-real, es va celebrar el sopar del lliurament del premi Socarrat Major 2025. Aquest any, L’associació cultural Socarrats ha decidit atorgar aquest guardó a la companyia de teatre L’Horta teatre, de Castellar L’Oliveral, a l’Horta Sud. Aquesta companyia, ha complit aquest any 2024 els seus cinquanta anys.
Ahir divendres, a la sala de conferències de la Fundació Caixa Rural de Vila-real, Elena Fora ens va presentar la seua darrera novel·la: La decisió. Elena Fora és una escriptora relativament novell. Aquesta és la seua segona novel·la; però les seues històries tenen una força que enganxa el lector des del començament. La decisió és
Ahir divendres, a la seu de l’Associació Cultural Socarrats de Vila-real, es va fer entrega als representants de AVEDIT (Associació Valenciana d’Empresaris de Dansa I Teatre) afectats per la DANA del 29 d’octubre , de l’import íntegre de la recaudació de l’actuació a L’Auditori Municipal de Vila-real de la companyia Horta Teatre el passat 31
L’associació cultural socarrats de Vila-real va cel·lebrar ahir per la vesprada, en col·laboració amb Acció Cultural del País Valencià, la trenta-unena edició de la Marxa Cívica, per tal de commemorar la tragèdia viscuda per aquesta ciutat el dotze de gener de 1706. Avui fa tres-cents dinou anys Aquell dia, en mig de la anomenada guerra
Aquest divendres farà un mes de l’aiguat sobre València. El balanç fins ara és de 222 morts i algun desparegut, encara. Però aquest és només un balanç de víctimes mortals. A pràcticament un mes de la tragèdia, el responsable màxim de no haver avisat a temps a la gent per tal que es posaren a
Al País Valencià continuem enfonsats en el fang i rescatant morts. Oficialment, 155; però diu l’alcaldessa de Xiva que, tot i que al poble n’han comptat deu, n’espera centenars. Hi ha barris i pobles sencers on encara no han rebut res. Ni aigua per a beure. Els més canalles, aprofiten per a saquejar comerços, locals
Fa seixanta anys, quan es referien a Espanya, la consideraven un país “en vies de desenvolupament”. Allò era un eufemisme per a dir que era un país del tercer món; però situat a Europa. Feia només set anys de la gran inundació de València, que havia causat huitanta morts i un desastre monumental. El règim
Anit, a l’auditori de Vila-real, l’actor Sergio Caballero i la periodista i poeta Sussanna Lliberós, tots dos fills de la Vila, van oferir el què s’havia anunciat com un recital de poemes de Vicent Andrés Estellés. L’acte està emmarcat dins de l’any Estellés, en commemoració del centenari del naixement del poeta, el 4 de setembre
Us fem arribar l’article de Carme Pérez Aparicio en què valora la publicació de l’obra Breu història de Vila-real, de Jacinto Heredia Robres, publicada, en el marc de la celebració dels 750 anys de la fundació de la ciutat de Vila-real, per la Fundació de la Caixa Rural de Vila-real, amb la col·laboració de l’Ajuntament
Vila-real recorda cada mes de gener l’episodi més tràgic de tota la seua història. No de bades, en un sol dia va desaparèixer més d’un deu per cent de la seua població, entre morts i presoners. Els fets van ocórrer un 12 de gener de 1706, en el transcurs de la guerra de Sucessió. El
Molt es parla de l’amnistia. Tothom, en parla. Segurament massa. Perquè hi ha alguns detalls que caldria no oblidar. D’una banda, el gran “delicte” del quan s’acusa els catalans, és haver votat en un referèndum vinculant sobre si el Principat de Catalunya (les quatre províncies que componen la Catalunya autonòmica espanyola) volien esdevindre, o no,
Fa setmanes que al País Valencià els interins, però també aquells que han aprovat les oposicions enguany, esperen una llista correcta d’adjudicacions de places. Estem a 23 d’agost i encara no ha aparegut. Pel camí retrets, desqualificacions, les vacances en mig del caos de la directora general de personal i una aparença d’incompetència còsmica. En
A l’estat espanyol, com a tants i tants llocs, es pot votar per correu si el dia de les eleccions no preveus estar a casa. Però això no sempre és senzill. Per exemple: si eres català (inclou els valencians) i vols votar a les eleccions europees des de l’estranger, és gairebé impossible. La documentació no
Fa uns dies, a un editorial del Vilaweb va aparèixer un mapa. Tot venia a compte d’explicar per quina raó els espanyols s’agafen a mal que els digues que ho són, d’espanyols. En especial quan relacionen el mal funcionament d’algun servei amb l’adjectiu espanyol. Però el més impactant era el mapa. Si a la península