Que no segueixi el debat de la investidura de Pedro Sánchez no crec que empitjori gens la meva condició de ciutadà d’un Estat que, lamentablement, per moltes escenografies i trucs de màgia, no tolera ni la meva llengua ni la forma en què vull veure el món i interpretar-lo d’acord amb la meva cultura. I
viure de contar somnis per tal que la rancúnia no es faci seus els dies ni s’hagin d’oferir els oblits a la vida omplir les mans de peixos i com el blat sembrar-los a la terra llaurada perquè fruiti el coral descobrir la llum més diàfana en els llibres per seguir les camades que saben
L’acord a què ha arribat Pedro Sánchez amb diversos partits per aconseguir la presidència del Govern de l’Estat espanyol i més concretament la Llei d’Amnistia, ha exacerbat la ràbia i l’odi dels partitpopularistes i dels feixistes en tots els seus graus. El seu famós i tràgic “A por ellos” s’ha eixamplat a tots aquells que
sobre el tauler d’escacs, sense peces per amotinar-se, els colors que s’escampen amb la llum somorta, el capvespre que no vol ser nit i la veu que espera el frec d’un mot
Llegir les cartes que s’escrigueren Yus (Jaume) Picó (Fuster) i Olívia (Maria Antònia) Guillot (Oliver) entre el 5 de juliol de 1968 i el 23 de novembre del mateix any, un en període militar castigat a l’illa de Cabrera i l’altra entre Portocristo, Manacor i Palma, no sols és guaitar a la seva relació amorosa
Havent travessat un carrer de Ciutat, avui dematí sortint de cal barber, un senyor que no coneixia –m’hauria d’atrevir, un dia, a comptar les persones que topam i que no havíem vist mai- amablement i delicada em posa una mà al braç perquè l’atengui i em diu amb un somriure molt confiat: “Tanmateix no ho
la boca, el fusell i la paraula la bala perduda que es ret als peus de qui ha armat i ordenat la matança
No és sols un accent, allò que distingeix Gaza, a Palestina, de Can Gazà, la finca auxiliadora del Secar de la Real de Palma, òbviament, però a un gazanenc no li costa res posar-se en la pell d’un gazià. Tanta mort a raig, sobretot de gent menuda, indecentment petita, colpeja fort, noqueja, estormeia. Els gazanencs
Una persona molt estimada em regalà fa uns dies un “Maneki-Neko” petit i daurat, o un moix de la sort, d’aquests que mouen incansablement endavant i endarrere el braç esquerre aixecat. Sembla que aquest nom, en japonès, significa “el gat que deixa entrar”, bé siguin visites a casa o la fortuna en els negocis; o
llavorem la terra roja la que acull els esperits i regruixa l’alenada que pretén fer-se tempesta
Avui fa 504 anys que, a València, s’inicià la revolta de les Germanies. I 77 que es va crear l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura, UNESCO. També en fa 154 que va néixer a Palma la poetessa i traductora Maria Antònia Salvà i Ripoll: Sota el cel d’horabaixa
Marga[lida] Prohens està encantada d’atacar la llengua pròpia de l’arxipèlag, que no és altra que la catalana. Un encantament que avui s’ha incrementat molt amb el pacte signat amb els neofeixistes per imposar la lliure elecció de llengua en el sistema educatiu illenc. Ni diàleg, ni consensos niI, a més, ella i els seus consellers
El meu preceptor menor avui fa sis anys i pensant-hi bé sembla que sempre ha estat aquí amb el gest a punt per indicar per on has de prendre si no vols sobresalts o encertant la paraula clau que obre el cofre del neguit, del dubte o del goig. Sis anys de saviesa plena, d’energia
Avui fa catorze anys que morí l’escriptora i poeta italiana Alda Merini (Milà, 1931-2009) que, paradoxalment, no va poder seguir estudiant a l’institut per haver suspès l’assignatura de llengua a primària. Publicà sent molt jove tot i que la valoració dels seus poemes no li arribaria fins a la dècada dels setanta del segle passat;