marginàlies

Una persona molt estimada em regalà fa uns dies un “Maneki-Neko” petit i daurat, o un moix de la sort, d’aquests que mouen incansablement endavant i endarrere el braç esquerre aixecat. Sembla que aquest nom, en japonès, significa “el gat que deixa entrar”, bé siguin visites a casa o la fortuna en els negocis; o ambdós. La particularitat d’aquest moix, i el motiu del present, és que mou el braç gràcies a una petita placa que, aprofitant la llum solar o artificial, activa el mecanisme que fa ventar el braç. Es tracta, per tant, d’un moix ecològic, detall capital en els temps que corren.

Erròniament pensava que aquests gats eren xinesos i ara veig –curt de mi!- que provenen del Japó. I aquesta certificació m’ha aixafat la relació que establia entre l’expressió del moix i la del president de la República Popular de la Xina, president de la Comissió Militar Central i secretari general del Comitè Central del Partit Comunista Xinès, Xi Jinping. L’home més poderós de la Xina i que la governa amb mà de ferro, té una expressió facial impenetrable, ultra hieràtica. Rere la mitja rialla que no abandona mai i que tant li serveix per signar un nombre incalculable de penes de mort com per celebrar una fita històrica, hi ha un ésser inabastable i fosc que esporugueix, que encomana tremolor.

Els moixos de la sort, també llueixen un somriure bonhomiós, confiat, però, afortunadament, lluny de fer por. El meu, almenys, ecològicament, em desitja bona sort, no com l’expressió de Xi Jinping.