INDEPENDÈNCIA PER DIGNITAT
Afecta a la nostra dignitat individual i com a Poble pertànyer a un estat democràticament fallit en què:
-La cúpula judicial es permet incomplir i boicotar les lleis aprovades per un parlament escollit democràticament
-Gira com un mitjó l’aplicació d’una amnistia que, com amb la dels anys de la transició, serveix per a blanquejar les forces de l’ordre que varen apallisssar un poble pacífic i democràtic i en canvi, es nega als polítics i activistes de l’independentisme.
-Reconeix obertament que econòmicament Espanya no és viable sense Catalunya i, encara menys, sense els altres Països Catalans. El mateix argument emprat segles enrera per negar la independència a les colònies americanes perquè necessitava la plata i altres riqueses que n’extreia.
-Ha emprat els nostres propis recursos per espiar, publicar dades i acusar polítics, periodistes, científics, entitats socials, polítiques, esportives i ciutadans de tota mena i llurs familiars pel fet de considerar-los perillosos per al manteniment de la seva dominació perpètua.
-Ha alterat sense vergonya els nostres resultats electorals fent circular de manera premeditada mentides de tot tipus respecte als líders polítics en plena campanya electoral.
-La màxima autoritat de l’estat es va dedicar directament a pressionar i amenaçar amb arruïnar les principals empreses del País per obligar-les a posicionar-se en contra de la independència i traslladar la seva seu.
-Alguns dels seus ministres i altres autoritats presumeixen d’haver destrossat el nostre sistema sanitari.
-Utilitza tots els mitjans de comunicació per enfrontar bona part del seus súbdits en contra d’uns altres que, teòricament també ho son, els catalans, establint una distinció entre un “nosotros” i un “ellos” i que aquests mereixen ser apallissats. Paral·lelament, som els autèntics “colpistes” i els que volen quedar-se els “seus” diners.
-Porta dècades, per no dir segles, extraient els nostres recursos econòmics per mantenir un estat model d’una sobredimensionada i mala administració, de subvencions eternes, d’obres faraòniques, i ofegant-nos sense acabar de matar la gallina dels ous d’or.
-Executant els pressupostos de forma vergonyosament desequilibrada, impedint una millora de les nostres infraestructures i la possibilitat d’oferir uns serveis sanitaris, educatius i socials propis d’un País democràtic.
-Secularment ha prohibit i atacat la nostra cultura i la nostra llengua, en un desig indissimulat d’assimilar-nos i acabar amb la nostra pròpia riquesa com a Poble.
-Altera la nostra demografia facilitant l’establiment de milions de nouvinguts que han representat augmentar la població en un terç en poc més d’una dècada i, sobretot, impedint-nos d’aplicar polítiques que facilitin la seva integració a la nostra societat, tradicionalment oberta.
– (llistat ampliable)
D’altra banda, també hem de denunciar la manca de tremp, de lucidesa i de valentia dels nostres dirigents politics aquests darrers anys en què:
-Varen ser incapaços de culminar la independència quan tenien el Poble mobilitzat i convençut que s’havia preparat el salt de forma adequada.
-Varen rendir-se, en bona part, a la justícia espanyola, acceptant un judici de forma poc edificant als ulls de tothom.
-Han continuat centrant-se en la disputa per la preponderància política de forma fratricida.
-Han acceptat el sotmetiment de les institucions, especialment el Parlament, als capricis i decisions judicials.
-Han malbaratat les majories en vots i escons independentistes i han desmobilitzat el moviment popular.
-Han caigut una vegada i una altra en la trampa de la negociació amb l’estat espanyol a canvi de quasi res. Recordem: els indults, l’amnistia, el català a Europa, els repetits traspassos sense efectivitat ni recursos, les taules de negociació sense terminis ni reunions…
-No han afrontat una renovació de lideratges després del fracàs, com es fa en qualsevol país democràtic.
-No han fet cap mena d’autocrítica ni intent de regeneració democràtica dels partits, presoners del segell fruit de la transició i d’una llei electoral que facilita unes estructures piramidals poc democràtiques i clarament residuals pel que fa a nombre d’afiliats.
– ( llistat ampliable…)
Conclusió:
Per tot això i més, hauríem de mobilitzar-nos aquesta Diada i sempre que calgui. Per això, centrar els actes de l’11 de setembre, com sembla, en l’espoli fiscal és un reduccionisme patètic: va ser adequat quan la primera dècada del XXI, fruit de manifestacions concretes i prèvies a l’esclat de les concentracions de la Diada.
Si n’hi ha d’arguments, que ara es descarten olimpicament! Tots basats en el que ha passat en aquest quart de segle, i alguns ben recentment. Prou importants per impulsar una mobilització general per una simple qüestió de dignitat. Qüestió que, en el fons, era darrera les grans fites aconseguides pel nostre poble: manifestació de rebuig a la retallada de l’Estatut, Consulta del 9N, Referèndum de l’u d’octubre…
Independència perquè hi tenim dret i per dignitat com a Poble.