De Sants estant

Bloc de Joan Mollà

LA PÈRFIDA JUGADA INTERNACIONAL DEL SUPREM

Publicat el 23 de setembre de 2022 per joanmb

Resum: la cúpula judicial espanyola està disposada a sacrificar la persecució de bona part de les figures polítiques catalanes a l’exili a canvi d’obtenir la “grossa”, el premi de “caça major”, Puigdemont, aconseguint la seva extradició. I, eventualment, la dels seus propers: Comín, Puig i Ponsatí.

Això explicaria com ha maniobrat amb altres exiliats a causa del procés, segurament negociant amb ells una condemna lleu per desobediència si es presentaven al Suprem, és a dir, si es rendien. És el cas de Meritxell Serret en el passat, d’Anna Gabriel actualment i, intueixo en el futur, el de Marta Rovira.

La pregunta és, per què han estat tants anys a l’exili, només per un temps d’inhabilitació? Valia la pena? Què ha canviat? Hi ha hagut una negociació, un pacte? Feblesa del Tribunal Suprem? Això darrer no s’ho creu ningú! A què respon, doncs?

Evidentment, no nego que qualsevol perseguit per la “justícia espanyola” tingui el dret i les ganes de refer la seva vida. Però no sé si han valorat prou les implicacions d’aquesta maniobra del “Suprem”. Crec que això tindrà conseqüències. I greus!

Ja comencen a veure’s els fruits d’aquesta tàctica:

https://www.vilaweb.cat/noticies/la-fiscalia-demana-un-inhabilitacio-per-meritxell-serret-per-desobediencia/

I també:

https://www.vilaweb.cat/noticies/llarena-tanca-la-investigacio-a-anna-gabriel-i-la-deixa-a-la-porta-de-judici/

I a què respon l’estratègia de la cúpula judicial de l’Estat?

Recomano llegir l’article de Vilaweb, 14/07/2022 de Josep Casulleras, del que selecciono uns fragments:  https://www.vilaweb.cat/noticies/advocat-tjue-prejudicials-llarena-belgica-extradicio/

L’advocat general del TJUE, Richard de la Tour, considera que Bèlgica no va actuar d’acord amb el dret de la Unió quan va denegar l’extradició de Lluís Puig a l’estat espanyol. En les conclusions que ha fet públiques avui sobre les qüestions pre-judicials plantejades pel jutge Pablo Llarena, diu que la justícia belga no podia qüestionar la competència de Llarena com a jutge predeterminat per llei, tal com va fer, i que en tot cas “hauria d’haver demostrat amb dades objectives, fiables, precises i degudament actualitzades” que hi ha un risc real de vulneració d’aquest dret fonamental per unes deficiències sistèmiques del poder judicial espanyol.

El TJUE ja ha constatat en sentències prèvies, i força recents, sobre casos de denegació d’euro-ordres, que, en estats com Polònia, les deficiències sistèmiques de l’estat de dret són demostrables. Però no és el cas d’Espanya. I en aquest sentit, l’advocat general diu que, quan no hi ha aquestes deficiències sistèmiques, el jutge que ha de decidir si executa l’euro-ordre no ha de dubtar que, “per mitjà de les vies de recurs judicial disponibles a l’estat membre emissor, la persona afectada podrà aconseguir que es declari i, si escau, es corregeixi o se sancioni una eventual vulneració del seu dret fonamental en un procés equitatiu davant un tribunal establert prèviament per la llei”, que és allò que qüestionava Bèlgica.

 A la meva manera de veure, les estructures judicials espanyoles, a part de manipular, i qui sap si extorquir, perquè l’advocat general del TJUE hagi fet les consideracions anteriors, estan obsedits per demostrar que les possibles deficiències del poder judicial espanyol no són sistèmiques, sinó puntuals. I per tant, convé mostrar una tolerància en molts casos d’exiliats del procés per aconseguir abatre, extradir, jutjar i empresonar l’autèntica bèstia negra per a l’estat: el President Puigdemont. Aïllar-lo, fer-ne una excepció. Perquè és un símbol: el President a l’exili d’una hipotètica República.

El perill és evident. Falta la sentència del TJUE, però, francament, la cosa no pinta bé. Segurament serà cap a finals d’any.

És clar que potser la jugada se’ls giri en contra. Com reaccionarà el poble de Catalunya davant d’aquesta eventualitat? Això ja depèn de nosaltres. Segons com, les reaccions a la sentència del judici poden quedar en poca cosa. Però, repeteixo, això dependrà de nosaltres.

Estiguem atents. I com diria el MHP: PREPAREM-NOS.

 

 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.