De Sants estant

Bloc de Joan Mollà

INDEPENDÈNCIA PER DIGNITAT

Publicat el 5 de juliol de 2024 per joanmb

Afecta a la nostra dignitat individual i com a Poble pertànyer a un estat democràticament fallit en què:

-La cúpula judicial  es permet incomplir i boicotar les lleis aprovades per un parlament escollit democràticament

-Gira com un mitjó l’aplicació d’una amnistia que, com amb la dels anys de la transició, serveix per a blanquejar les forces de l’ordre que varen apallisssar un poble pacífic i democràtic i en canvi, es nega als polítics i activistes de l’independentisme.

-Reconeix obertament que econòmicament Espanya no és viable sense Catalunya i, encara menys, sense els altres Països Catalans. El mateix argument emprat segles enrera per negar la independència a les colònies americanes perquè necessitava la plata i altres riqueses que n’extreia.

-Ha emprat els nostres propis recursos per espiar, publicar dades i acusar polítics, periodistes, científics, entitats socials, polítiques, esportives i ciutadans de tota mena i llurs familiars pel fet de considerar-los perillosos per al manteniment de la seva dominació perpètua.

-Ha alterat sense vergonya els nostres resultats electorals fent circular de manera premeditada mentides de tot tipus respecte als líders polítics en plena campanya electoral.

-La màxima autoritat de l’estat es va dedicar directament a pressionar i amenaçar amb arruïnar les principals empreses del País per obligar-les a posicionar-se en contra de la independència i traslladar la seva seu.

-Alguns dels seus ministres i altres autoritats presumeixen d’haver destrossat el nostre sistema sanitari.

-Utilitza tots els mitjans de comunicació per enfrontar bona part del seus súbdits en contra d’uns altres que, teòricament també ho son, els catalans, establint una distinció entre un “nosotros” i un “ellos” i que aquests mereixen ser apallissats. Paral·lelament, som els autèntics “colpistes” i els que volen quedar-se els “seus” diners.

-Porta dècades, per no dir segles, extraient els nostres recursos econòmics per mantenir un estat model d’una sobredimensionada i mala administració, de subvencions eternes, d’obres faraòniques, i ofegant-nos sense acabar de matar la gallina dels ous d’or.

-Executant els pressupostos de forma vergonyosament desequilibrada, impedint una millora de les nostres infraestructures i la possibilitat d’oferir uns serveis sanitaris, educatius i socials propis d’un País democràtic.

-Secularment ha prohibit i atacat la nostra cultura i la nostra llengua, en un desig indissimulat d’assimilar-nos i acabar amb la nostra pròpia riquesa com a Poble.

-Altera la nostra demografia facilitant l’establiment de milions de nouvinguts que han representat augmentar la població en un terç en poc més d’una dècada i, sobretot, impedint-nos d’aplicar polítiques que facilitin la seva integració a la nostra societat, tradicionalment oberta.

– (llistat ampliable)

D’altra banda, també hem de denunciar la manca de tremp, de lucidesa i de valentia dels nostres dirigents politics aquests darrers anys en què:

-Varen ser incapaços de culminar la independència quan tenien el Poble mobilitzat i convençut que s’havia preparat el salt de forma adequada.

-Varen rendir-se, en bona part, a la justícia espanyola, acceptant un judici de forma poc edificant als ulls de tothom.

-Han continuat centrant-se en la disputa per la preponderància política de forma fratricida.

-Han acceptat el sotmetiment de les institucions, especialment el Parlament, als capricis i decisions judicials.

-Han malbaratat les majories en vots i escons independentistes i han desmobilitzat el moviment popular.

-Han caigut una vegada i una altra en la trampa de la negociació amb l’estat espanyol a canvi de quasi res. Recordem: els indults, l’amnistia, el català a Europa, els repetits traspassos sense efectivitat ni recursos, les taules de negociació sense terminis ni reunions…

-No han afrontat una renovació de lideratges després del fracàs, com es fa en qualsevol país democràtic.

-No han fet cap mena d’autocrítica ni intent de regeneració democràtica dels partits, presoners del segell fruit de la transició i d’una llei electoral que facilita unes estructures piramidals poc democràtiques i clarament residuals pel que fa a nombre d’afiliats.

– ( llistat ampliable…)

Conclusió:

Per tot això i més, hauríem de mobilitzar-nos aquesta Diada i sempre que calgui. Per això, centrar els actes de l’11 de setembre, com sembla, en l’espoli fiscal és un reduccionisme patètic: va ser adequat quan la primera dècada del XXI, fruit de manifestacions concretes i prèvies a l’esclat de les concentracions de la Diada.

Si n’hi ha d’arguments, que ara  es descarten olimpicament! Tots basats en el que ha passat en aquest quart de segle, i alguns ben recentment. Prou importants per impulsar una mobilització general per una simple qüestió de dignitat. Qüestió que, en el fons, era darrera les grans fites aconseguides pel nostre poble: manifestació de rebuig a la retallada de l’Estatut, Consulta del 9N, Referèndum de l’u d’octubre…

Independència perquè hi tenim dret i per dignitat com a Poble.

 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

  1. Quan ho hem denunciat tot davant la opinió pública que ens fa de Consciència, i tot argument li rellisca sense deixar petjada perquè els mitjans la condicionen i l’ocupen, sembla que només puguem demanar la resposta, que no arriba, per Dignitat.
    .
    Sembla l’operador d’últim recurs, però a l’inrevés: No serveix per escollir a l’extrem un proveïdor del qual no pots prescindir, sinó per rebutjar el subministrament d’autonomisme.
    Als consumidors ens demanen escollir-ne un, perquè qui paga tria.
    .
    Però als esclaus no se’ns demana la nostra voluntat, ni se l’escolten sense represàlies després d’haver-la expressada. Ho hem viscut l’1O. Els amos ens han pegat i ara ens perdonen a contracor el delicte de Dignitat, gràcies a què els nostres cervells amarats de seny van córrer a penedir-se de l’atac de rauxa.
    .
    Consumim Dependència, substància que ens fa perdre la memòria del que som i volem. La dignitat nostra de cada dia, com el pa, és el revulsiu mentre els colonitzadors no ens acabin de sotmetre amb el seu maltractament. Però no cal un nou atac arrauxat de Dignitat que menystingui el primer. Ens cal mantenir-nos dignes cada dia i rebutjar la dosi de Dependència que ens administren.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.