Hi ha dies que, a l’hora de fer-ne la crònica, una dada categòrica s’imposa sobre qualsevol altra fotesa. Avui és un d’aquests. Bastaria dir que aquest divendres 16 d’agost fa 22 mesos que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez estan empresonats injustament i innoble, i que no podem acostumar-nos al degoteig de dies en presó. Avui
Hi ha històries personals que t’atrapen molt més pels punts escapats que presenten que no per les dades certes i verificades. De la mateixa manera, sempre és molt més sucós, en parlar d’algú, tractar el que d’ell es conta que no els fets reals que va protagonitzar. Ho dic perquè aquests dies maneig diversa documentació,
Cada persona és un món, afortunadament, i tots els món amb tots els seus moviments conformen l’univers on tot és estranyament harmònic fins que qualsevol trump acabi per embogir-los i ho retorni tot al big-bang inicial, tot sigui dit. I tanmateix, no hi ha tantes persones en el món com possibilitats d’existència s’insinuen, també benauradament.
Les mars de llibres sols alimenten les balenes que poden fugir dels arpons japonesos, noruecs, russos i islandesos, i els planys dels que combaten les seves captures. El Japó va decidir fa no res de caçar novament balenes amb finalitat comercial després de 37 anys de fer-ho només amb finalitats científiques, deien, i apel·lant a
L’aire agraït del segon dilluns d’aquest agost feixuc agita el paperí blanc que ensostra tota la plaça del poble que ha acabat les festes però no les ganes de gresca, tot provocant una fressa amable que enjogassa el migdia. El rellotge de la sala toca les dotze, l’antiga hora de l’Àngelus i ningú no li
Cala Figuera, senzillament sa Cala per als santanyiners, és un llogaret amb mar altament seductor, que marineja amb una intensitat insòlita. Espai blaibonetià de primer ordre (i de Sebastià Busquets, Busser, de qui és la imatge que il·lustra aquesta anotació) que, rere l’aire calafigueral que et volta just posar-hi els peus, sents com et diu
El vell s’ha instal·lat en aquesta línia imperceptible que separa la tangibilitat dels éssers, les coses i les converses, i la constel·lació d’allò que ignoram, del que pren formes d’eternitat. Quan dorm somriu i parla com si no l’hagués abandonat la cordialitat i la temperància. I quan surt del son amb diàlegs ordenats i s’instal·la
L’aranya no ho diu –el manteniment de la teranyina és prou exigent i no vol perdre calada- però també pateix la minva d’insectes que, segons els entesos, pot posar en perill l’harmonia del planeta. Amb tant d’insecticida i cedint la fertilitat de la terra –per magra que fos- als interessos especulatius i a la implacable
Avui fa 8 anys que partí la veu encavorcada però clarent de Bartomeu Fiol. I per molt lluny que partís segueix dient a cada instant el seu “Cara al mur del carreró del Vent”: Com hem arribat, puntuals, al laberint de la ignorància. Com ens trobam, fractals, ben endins del laberint de la ignorància. Com
Amb molt bon criteri, el meu preceptor en cap considera que amb els més de quaranta graus de temperatura d’avui i una humitat del 40% que comporta una sensació tèrmica superior als cinquanta graus, desapareixen literalment s’Alqueria Blanca, Santanyí, Ciutat, Bunyola i tots els llocs que té apamats per convertir-se en deserts; en deserts de
Dia 6 d’agost de 1945, poc després de les 8 del matí, queia sobre Hiroshima la primera bomba atòmica de la història. Just en aquell instant, la condició humana deixà de ser-ho. La bomba, batiada absurdament com a “Little Boy”, va esclatar a uns 600 metres d’alçada, arrasà més de 12 quilòmetres quadrats i causà
Avui, a ple dia, sota una calor ofegadora, a Santanyí, amb el meu preceptor en cap que em sol·licitava una joguina no massa cara per incorporar al seu fons cove, m’he topat venturosament amb Cosme Aguiló, el santanyiner d’arrel, doctor en filologia catalana, que no es cansa d’assocar (en el sentit de subjectar ben estret)
Deia Catalina Solivellas Rotger, la nova delegada de la Presidència per a la Cultura del Govern de les Illes Balears que, en cultura, no s’havien de tudar més doblers (https://www.arabalears.cat/cultura/Catalina-Solivellas-cultura_0_2280972086.html). Es referia a les subvencions d’aquest gremi i com s’han regit fins ara, i deia concretament que “Les subvencions s’han de revisar totalment, com quasi
Quan ha vist entrar l’home gran tot presumit –es notava en la camisa blanca sense coll plena de flors diminutes gris perla, arromangada fins als colzes, mocassins marrons clars a joc amb uns texans estiuencs- i li ha notat l’aparell auditiu discret a l’orella esquerra, ha pensat tot d’una en François Truffaut, qui millor ha
Avui fa 97 anys que morí l’inventor del telèfon, Alexander Graham Bell. Avui seria un addicte al mòbil, a les xarxes socials, ben segur, i flocaria enviant tota mena de missatges a tracés de totes les aplicacions que n’envien. I faria part de l’imperi de Mark Elliot Zuckerberg, l’amo de Facebook. El 10 de març