marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

6 d'agost de 2019
1 comentari

L’ERROR FATAL D’ENOLA

Dia 6 d’agost de 1945, poc després de les 8 del matí, queia sobre Hiroshima la primera bomba atòmica de la història. Just en aquell instant, la condició humana deixà de ser-ho. La bomba, batiada absurdament com a “Little Boy”, va esclatar a uns 600 metres d’alçada, arrasà més de 12 quilòmetres quadrats i causà la mort instantània a més de 80.000 persones.

L’avió que llançà la bomba també tenia nom propi, “Enola Gay”, el nom de la mare del pilot, Paul Tibbets, que, segons les cròniques, a la vegada era el nom de la protagonista del llibre de Mary Young Ridenbaugh “Enola; Or, Her Fatal Mistake”, editat el 1886, i que l’avi del pilot tenia en gran estima. Vist en perspectiva, efectivament, posar-li Enola a la bomba va ser una greu errada.

El pilot Paul Tibbets mai no se’n penedí, d’haver llançat la primera bomba atòmica de la història roïna de la humanitat, ans al contrari: se’n sentia orgullós i deia que, si les circumstàncies fossin semblats a les del 6 d’agost de 1945, ho tornaria a fer. De fet, el  juny de 1976, reproduí a Texas , en el decurs d’una demostració aèria, el llançament en un avió B-29 restaurat, el mateix tipus de l’Enola Gay, tot provocant un conflicte diplomàtic: el govern dels Estat Units d’Amèrica hagueren de disculpar-se davant el Japó. I encara més, el 1995, tot commemorant el 50è aniversari del llançament,  es preparà una exposició en la que s’intentava posar en context aquest primer llançament de la bomba atòmica i ell  la considerà una traïció i un insult.

Paul Tibbets morí el primer de novembre de 2007, als 92 anys, com a general de brigada i altament condecorat. Conscient del que havia fet i de les moltes lectures que se’n derivaren, volgué reforçar el seu orgull patri i el seu menyspreu més absolut a la vida i no volgué ser enterrat per evitar que la seva tomba fos objecte de pelegrinatge, i no de lloances precisament, dels activistes antinuclears i es va fer incinerar.

Tres dies més tard, el 9 d’agost, en vista de l’èxit els Estats Units d’Amèrica tiraren la segona bomba atòmica sobre Nagasaki. En aquest cas, el bombarder es feia dir “Bockscar” i la bomba “Fat Man”. Explotà a 460 metres tot generant una temperatura de 3.900 graus, matant a l’acte més de 75.000 persones en un radi total de 3,2 quilòmetres quadrats.

El pilot d’aquest bombarder que duia un “home gras” letal, era Charles W. Sweeney i també defensà la bomba atòmica fent-se fort en la malvada força militar del Japó. Morí amb el grau de General Major amb tot de decoracions, també, el 16 de juliol de 2004.

Setanta-quatre anys després d’aquest infern que segueix degradant-nos a tots, els que varen sobreviure, els  “hibakusha” (literalment persona bombardejada), contràriament al que ordena la sensatesa i, per a segons qui, la pietat, segueixen mal vists al Japó i tanmateix no es cansen d’exigir l’abolició de les armes nuclears. I com més ho exigim, més es perfeccionen per matar a l’engròs i d’una sola tacada.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. La guerra tornarà;hi ha massa comptes pendents a rescabalar.A la pròxima hi haurà 500 milions de morts.Els què oprimèixen,esclafan i assassinen,són els primers què emblanquinen amb el discurs de Democràcia,Drets Humans,”Justícia”,fraternitat,solidaritat,germanor,pau…etc.Però hi ha mils de combatents disposats a apretar els botons nuclears si un dia cauen en les seves mans.Molta gent què vol morí matant.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.