marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

9 d'agost de 2019
1 comentari

L’ARANYA REBEL

L’aranya no ho diu –el manteniment de la teranyina és prou exigent i no vol perdre calada- però també pateix la minva d’insectes que, segons els entesos, pot posar en perill l’harmonia del planeta. Amb tant d’insecticida i cedint la fertilitat de la terra  –per magra que fos-  als interessos especulatius i a la implacable eixorquia del ciment, no sols hem cremat mots que deien com érem: també hem abandonat artròpodes, dípters, coleòpters, neuròpters, himenòpters i tota casta de gusarapes, tan necessaris per conèixer món.

L’aranya de la teranyina contemplada tampoc no sap que des de fa quatre-cents milions d’anys  les del seu gènere teixeixen per menjar –la lluita per la supervivència es basa en la depredació, no cal ni dir-ho- ni que aprofiten el mínim descuit de neteja de qualsevol racó per provar sort, com qui tira l’ham a la mar per veure si piquen. Probablement tampoc no sap que, si aconsegueix preses suficients, podrà viure fins a dos anys, passats els quals, es desintegrarà a una velocitat altíssima sense deixar cap mena de petja.

Si es deixàs veure, l’aranya, se la podria assabentar que fa un caramull d’anys, el 2005, dues congèneres seves acompanyaren una missió a l’Estació Espacial Internacional i que els resultats del seu teixit en aquest lloc ingràvid no varen ser gens encoratjadors. Sense gravetat es veu que perderen habilitat i les teranyines que aconseguiren teixir ni feien mirera ni tenien la mateixa resistència que a la terra. El que no digueren els científics va ser si amb elles també pujaren allà dalt insectes per caçar. Probablement no n’hi pujaren, raó per la qual es pot parlar obertament de maltractament animal. Qui sap si per això, per saber que no trobarien res per menjar, una d’elles foté el camp i la cercaren els quinze dies que durà la missió. És clar que no la trobaren: fugir de l’opressió és un deure. Se’n podria fer un bon relat d’aquesta aranya rebel.

No hi ha estadístiques sobre l’índex de productivitat de les teranyines i millor així perquè, si se coneguessin, l’estrès que els provocaria faria perillar l’efectivitat del teixit posant en perill la seva pròpia supervivència i l’heroisme dels insectes atrapats.

AVUI ÉS ARA
12.10.2016 | 8.43
DESITJOS
07.09.2022 | 7.41

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Menystenim els animals i nos equivocam:No sabem res de res d’ells i ens pensam saber-ho tot.L’Home com a rei de la Creació,què ens dóna “Dret” a matar-los perquè segons diuen els savis no tenen ni ànima ni esperit.Pens que tant la Religió,com la Filosofia,com la Ciència estàn ben equivocats respecte a ells.Les teranyines més mortals,més satàniques,són les del Capitalisme Criminal implantat a Mallorca sense que ningú fagi res per aturar-lo.Tots ens dedicam a esperar la siguent onada de mals,desgràcies i plagues que de ben cert seguiràn arribant.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.