Tot el dia amb gent que pensa bé, higiènicament –hom diria- i més a Menorca no té preu i et reconcilia amb les millors traces i caires de la condició humana. El feiner que fan desinteressadament les persones que de totes les persones de qualsevol condició i de les seves potencialitats en fan oportunitats de
A quina mena de violència hem d’imputar la mort del veí de Cornellà que s’ha suïcidat abans de ser desnonat? Tothom contra la violència dels mascles. I contra la violència dels bancs que et treuen de casa teva en deure set mensualitats tot i saber la vulnerabilitat extrema dels deutors? Això és el mercat, estúpid!,
Dissortadament, la façana i el portam noble de Can Alcover, la seu de l’Obra Cultural Balear, des del 2008, any en què s’inaugurà, han estat objecte d’excessius atacs en forma de gargots i pintades feixistes, i cada vegada que s’han esdevingut m’ha pujat del fons de l’ànima una agrura intensa no exempta de ràbia i
“VICTÒRIA! 629 immigrants a bord del vaixell Aquarius a Espanya, el primer objectiu aconseguit!”. Més o menys així diu el tuit de Matteo Salvani, el ministre de l’Interior d’Itàlia que s’havia negat a què aquest vaixell, de Metges Sense Fronteres i SOS Meditérranée, atraqués a Itàlia. Ha guanyat l’horror, el bestialisme, i ho celebra amb
El flamant -i inflamant- ministre d’Afers exteriors del Regne borbònic d’Espanya, Josep Borrell i Fontelles, ho té molt clar: al Principat es frega l’enfrontament civil. Anteriorment, dies abans de les eleccions principatines del 21 de desembre passat, en un míting del PSC digué sense que li tremolàs ni la veu ni la vergonya que “està
El carrer tan vell com el principi dels dies accepta de bon grat la ruixada generosa que cau en inaugurar-se l’horabaixa dominical quan s’han acomplert tots els preceptes i les obligacions juguen amb els moixos més joves. Tot indica que ningú no atén la vida que ha viscut el carrer que abans va ser camí
Jaume Santandreu i Sureda fa avui 80 anys, 44 dels quals dedicat absolutament a l’exclusió socials més severs de Mallorca i 48 a la literatura. Ho ha celebrat amb familiars i amics a Can Gazà, el casal on viu amb una vintena d’exclosos per als quals fa de coc i de síndic. Jaume Santandreu s’estrenà
El temps prou raja tot remorós, amable, temps d’epitafis revers d’epifanies, raig etern de capvespres. Buidar paraules per farcir les mirades. Besar les testes dels accents i les comes per fer dels dígrafs tacte. La primavera podrà ser coronada generant balmes noves al front de l’aire que amb el puny es rebel·la.
“No ens enganyem: Madrid està a una hora amb avió i a cinc hores amb cotxe”; “no estem parlant d’una presó al Vietnam ni en un país tercermundista”. Així s’expressava avui dematí Xavier Garcia Albiol en el programa “Els matins de TV3” en preguntar-li què en pensava de l’apropament dels nostres presos polítics a presons
No som usuari freqüent del transport públic de Palma. Tenc la sort de viure en el centre de la ciutat i fer feina a uns vint minuts a peu de casa, raó per la qual hi vaig i vinc amb el cavall de sant Francesc. D’altra banda, puc anar a peu als llocs ciutadans que
Les darreres pluges han fet emergir tots els caragols i caragolins del món que grimpen pels pals dels reixats de les tanques despertant la gola desficiosa dels gorrions que no es cansen de celebrar la primavera més humida. En pocs dies, certament, els gastròpodes s’han fet seu el panorama quotidià de Can Gazà poc avesat
Cala foc l’ardor de l’aridesa, el fals tremp del vigor que neix de la por i escasseja l’aigua i la parla de qui agonitza mentre udolen llops i calaveres. S’aixequen carenes d’ones i llibres per dir que la vida són els somnis i els somnis patrimoni dels dracs que no n’entenen de màgia. Si desaprenem
Queia un aiguat sever, al primer matí, i escoltava amb tanta atenció com emoció el darrer treball de Roger Mas, Parnàs, un productivíssim i magnífic viatge al jardí dels poetes. De la mà en veu del solsonenc assistia admirat al part del fill del sol entre meandres de claror mentre contemplava el raig del temps
La solitud parla i tothom l’escolta amb reverència Es ret la mirada als detalls de l’aire i als besos dels llavis Tots els records omplen les veles de la nau que deleja vida
Reconec que no puc suportar aquelles persones que parlen de qüestions personals per telèfon en el lloc de feina, davant els companys, i en to alt, gens indissimuladament. Em sembla una falta absoluta de respecte als companys i al decòrum imprescindible per no perdre la condició de persones responsables. I digau-me estantís, si voleu. Entenc