marginàlies

A quina mena de violència hem d’imputar la mort del veí de Cornellà que s’ha suïcidat abans de ser desnonat? Tothom contra la violència dels mascles. I contra la violència dels bancs que et treuen de casa teva en deure set mensualitats tot i saber la vulnerabilitat extrema dels deutors? Això és el mercat, estúpid!, em diran els que d’això n’entenen. Doncs que rebenti el mercat.

Durant el primer trimestre d’enguany a les Illes Balears s’han executat 509 desnonaments; 509 famílies que han perdut casa seva i gairebé totes per impagaments bancaris. I segons el Tribunal de Comptes, ens gens sospitós d’exageració, ans al contrari, el cost del rescat públic del sector financer  des del 2009 al 2015 va ser de 60.718 milions d’euros. Feis un esforç per assumir aquesta bestiesa perquè així us enrabiareu el que cal per tractar de criminosa l’actitud dels bancs rescatats amb els doblers de tots que exerceixen una violència intolerable contra els que no poden assumir els costos hipotecaris.

El dret a l’habitatge és contemplat a l’article 47 de la Constitució espanyola que tant branden els partits que s’autoproclamen constitucionalistes, com si volguessin dir que són més purs que l’aire i més clars que l’aigua, i que diu textualment: “Tots els espanyols tenen dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i regularan la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per tal d’impedir l’especulació”.

Ja ho sabeu. De part meva, seguesc demanant-me, a quina mena de violència hem d’imputar la mort del veí de Cornellà (i d’altres, clar) que abans de ser desnonat ha preferit plegar de viure?