Molt bona Diada! Tot i que la decisió del Consell de Mallorca de declarar oficialment el 31 de desembre la Diada de Mallorca només tingui dies, com aquell qui diu, raó per la qual no s’han pogut preparar els actes que mereix la commemoració, no és motiu perquè no la celebrem de la manera que
És d’hora per fer balanç de la Nit de la Cultura que celebràrem anit al Teatre Principal de Palma. Les primeres impressions, tanmateix, són positives i cal agrair-les especialment a l’equip de feina de l’entitat; a Joan Miquel Artigues, el conductor de la gala; a Ramon Sedano, el responsable tècnic; i a les facilitats del
Amb tot en marxa per la Nit de la Cultura, creixen els neguits i els contratemps, des de l’anul·lació del vol d’un dels participants més importants –sortosament s’ha pogut incloure en un altre vol de la mateixa companyia però amb el temps justíssim- fins als darrers retocs al guió i al parlament, que ho ha
La calma és tensa, tiba nervis i alena espès. Sembla que més enllà del que abasta la mirada els fantasmes del desconhort es disposen a assaltar i a entrar a mata-degolla en els vergers on l’ordre natural de la quietud senyoreja el temps. Hom diria que els presagis de temporal prenen cos a part o
El proper dijous dia 29, al Teatre Principal de Palma i a partir de les 20,30h, es lliuraran els Premis 31 de Desembre en el decurs de la “Nit de la Cultura 2016”. Els Premis, atorgats per l’Obra Cultural Balear, celebren enguany la seva trentena edició. El premi Francesc de B. Moll s’ha concedit al
La llum i la paraula, el dit i la tumbaga. Del cel fosc davallen mots per dir el silenci dels vailets i de les llanternes. Els blaus enrogeixen el llenç verd cobert de niguls i estels nounats. La veritat segueix desapareguda, sols criden la falsedat i els artificis. Quan convé callar, murmurar alimenta, diu el
Observant la matriarca que presideix la taulada, hom pensa amb l’efecte precís d’un punt velat. Les conseqüències no sempre agradoses del Nadal són incomprensibles i incommensurables, però certament, la matriarca és un punt de distinció amb un peu ací i amb l’altre apuntant a l’eternitat. El dinar de Nadal a la casa dels prodigis no
Són molts els escriptors catalans que han fet poemes de Nadal i encara sovintegen els nins que en el dinar del 25 de desembre s’enfilen a una cadira i reciten acompanyats del ball preceptiu dels braços. Nadal, per això i perquè ha nascut el minyonet que serà Salvador, bé es mereix unes matines amb sibil·la
Comptat i debatut, la Diada de Mallorca només pot ser el 31 de desembre. Qui no ho vol, curt i ras, és perquè no vol que Mallorca celebri cap Diada; ni que la llengua genuïna, la catalana, visqui a pler sentint-se, veient-se, tocant-se arreu i naturalment; ni que deixem de ser província depredada; ni que
Tot i el joc fàcil de paraules, convé tenir-ho en compte: amb l’Any Llull no ens hem acabat Mestre Ramon, ni prop fer-hi! Els quatre centenars llargs d’actes desplegats a l’arxipèlag han servit per fer espai entre nosaltres al pensament i a l’obra del més gran dels mallorquins, però si no seguim atansant-nos-hi amb interès
No cal desitjar llocs on sempre passen coses: quan res no passa canten els avencs i les pedres que es desviuen per viure-ho tot fent-se lloc en els nostres somnis. De l’arbre vell brosta la neu que ha de gelar el cor de la fera i el foc que ha d’encendre la mar de palla
De bon matí és quan més s’aprofiten els intercanvis d’informació i més a Can Gazà, que som matiners de mena i el casal i la granja estan en plena marxa quan l’alba encara ha de lluir. En aquestes hores tan desvetlladores i receptives avui passava comptes de les novetats gazanenques amb el síndic general i
Avui l’aigua ha negat bona part del centre i el migjorn de Mallorca i, com que té memòria, ha recuperat els caus de sempre, alguns dels quals, i de manera ben imprudent, varen ser envaïts per carreteres, ponts i rotondes. Per això, cada vegada que plou amb intensitat, alguns d’aquests punts són castigats per la
Mentre Leonard Cohen demana de signar un tractat entre l’amor i ell, ara que està enfadat i cansat, i que se sent lliure després d’haver-se venut per amor, a la llar només hi xiuxiueja la humitat fredolica, que fa enrodillar-se el ca de la família, que avui ha fet nit a casa. En Panxo, nom
Miquela Fullana és una sòcia de Sant Llorenç des Cardassar, que ha tingut la pensada, la paciència, el pols i la sensibilitat de convertir la imatge corporativa de l’Obra Cultural Balear en una neula de paper. La tradició de fer aquestes manualitats per ornar les esglésies o, un temps més remot, els sostres dels betlems,