marginàlies

No cal desitjar llocs on sempre
passen coses: quan res no passa
canten els avencs i les pedres
que es desviuen per viure-ho tot
fent-se lloc en els nostres somnis.

De l’arbre vell brosta la neu
que ha de gelar el cor de la fera
i el foc que ha d’encendre la mar
de palla que s’estén enllà
del blau que fita la mirada.

Els soldats acaben perdent
les guerres i equipant amb foc
i obusos la pau dels falcons,
la concòrdia dels pacífics
que de la vida en fan paraula.