marginàlies

Observant la matriarca que presideix la taulada, hom pensa amb l’efecte precís d’un punt velat. Les conseqüències no sempre agradoses del Nadal són incomprensibles i incommensurables, però certament, la matriarca és un punt de distinció amb un peu ací i amb l’altre apuntant a l’eternitat.

El dinar de Nadal a la casa dels prodigis no es distingeix especialment d’altres dinars endiumenjats: amb freqüència, la taula de la casa s’entén del portal fins a la cuina per celebrar simplement que fruïm construint meravelles.

La matriarca no sap la nadala de Manel “Un camell d’Orient”, però es mira com el canten amb prou solvència des de la filla gran fins al besnét, que s’atreveix i tot a tocar la guitarra.

Grimpa el camell, grimpa, grimpa pel fanal!
Descansa al balcó del pis principal,
es topa amb pa i aigua que li han preparat,
però el Rei dorm en el carreró
i el camell no vol malgastar l’ocasió
de tastar unes neules i un torró.

I somriu, la matriarca, imaginant-se un camell fent de fanal i fa molt més gran l’efecte del punt velat que presideix la seva mirada que va de la llar a perpetuïtat en una aclucada d’ull.