marginàlies

Tot i el joc fàcil de paraules, convé tenir-ho en compte: amb l’Any Llull no ens hem acabat Mestre Ramon, ni prop fer-hi! Els quatre centenars llargs d’actes desplegats a l’arxipèlag han servit per fer espai entre nosaltres al pensament i a l’obra del més gran dels mallorquins, però si no seguim atansant-nos-hi amb interès i sense cap prejudici, no hauran servit de res, i seria mol més que lamentable. Que tot el que ens deixà Ramon Llull és d’una vigència aclaparadora, és més que evident i anit al Teatre Xesc Forteza de Palma ho deixaren ben clar els tasts d’alguns dels muntatges que s’han fet durant aquest any commemoratiu: “Phantasticus”, “Visions de l’infinit”, “Canticum novum” i “Desconhort de Nostra Dona”.

“Ramon Llull no va escatimar esforços ni estratègies per establir la concòrdia i la pau des del diàleg i la tolerància. Sens dubte, aquest és encara el llegat vigent de l’obra i l’esperit lul·lians: trobar el camí per recuperar l’equilibri i la pau tan preuats. Avui dia, en un món torbat i desencisat, l’obra de Llull se’ns fa més necessària i vigent que mai. Recorrent els camins de l’Amat, mestre Ramon va cartografiar el mapa de l’Amic, va definir l’ésser humà en tota la seva amplitud i va traçar la xarxa complexa de relacions que el caracteritzen. Per assolir l’empresa, va fressar nous camins per a la llengua catalana, tot parlant d’amor i de ciència, de coneixement i de diàleg respectuós, de sensibilitat mística i d’acció constant per fer reviscolar la pau i l’enteniment entre les cultures del món”.

Són paraules de Maribel Ripoll, comissària de l’Any Llull a l’arxipèlag que ben bé poden servir de cancell per seguir ramonlul·liant la nostra vida, que prou ens convé.