La llum i la paraula, el dit
i la tumbaga. Del cel fosc
davallen mots per dir el silenci
dels vailets i de les llanternes.
Els blaus enrogeixen el llenç
verd cobert de niguls i estels
nounats. La veritat segueix
desapareguda, sols criden
la falsedat i els artificis.
Quan convé callar, murmurar
alimenta, diu el poeta
que adesiara recomana
no cercar recer a l’escriptura.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!