marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

24 de desembre de 2016
4 comentaris

NADAL SENSE POEMA

Són molts els escriptors catalans que han fet poemes de Nadal i encara sovintegen els nins que en el dinar del 25 de desembre s’enfilen a una cadira i reciten acompanyats del ball preceptiu dels braços. Nadal, per això i perquè ha nascut el minyonet que serà Salvador, bé es mereix unes matines amb sibil·la i uns versos més o menys colpidors que no desdiguin gens de l’exultació obligada.

I tot, a més, per celebrar –és un dir- que un dia a l’any s’imposa l’alegria o els seus succedanis més cridaners. Semblantment, els diaris i els altres mitjans, per tal de fer universal aquesta joia solidària, dediquen espai generós a la part més mal ombrosa del Nadal, la que s’aparta de l’alegria generada per la loteria (que toca a qui toca, però tots ho celebram com una victòria global sobre tots els mals fats) i de la tradició que imposa els molts d’anys i les bones festes. És la part de la solitud profunda i gairebé intractable de l’ésser humà i del seu abandonament, que es fa ben visible encara que l’ignorem. Sabem prou bé que els pobres, passat Nadal, seguiran ben igual i continuaran fent la mateixa nosa que feien el 23 de desembre.

Tanmateix, la generositat a raig que mostram per Nadal és impostora: fa part dels paperots que feim per tal de quedar bé i que no sigui dit de nosaltres que som uns sulls i esgarriacries. Tan impostora és, la generositat nadalenca, que no és gens retòric demanar-se que seria del Nadal sense els pobres a qui lliurar torró fort sense tenir en compte que no tenen barram.

Per tant, poetem de valent, per Nadal, però per dir que la bona nova, sinó és diària, és senzillament una estafa.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Jaume,
    Aquests qui no ens hem deixat arrossegar per l’infantilisme d’aquestes festes, compartim la mateixa visió i sentiment que tan nítidament exposes.
    Per exemple, quin sentit té expressar bons desitjos a qualcú pel Nadal i tot començant gener acomiadar-lo de la feina? Cap que no siga pur simulacre.
    Els bons desitjos han de ser diaris o no ho són pas, és també la meua màxima aquests dies; tot i que, per no ser malagradós, a la fi m’haig de rendir i retornar allò del “Bon Nadal” epidèrmic.
    Tanmateix, com tothora ens convé ser positius, hauríem d’alegrar-nos encara que fos per haver pogut gaudir del do de la vida un any més, especialment aquests dies que marquen l’inici d’un nou cicle solar; tot i saber que, per aquest capteniment cíclic, no hi ha un començament de debò…
    Gràcies per les teues sàvies paraules que he tingut el gust d’assaborir aquest any que se’ns esmuny.
    Bones festes i bon any!
    Ildefons.

  2. Té tota la raó, però també és cert que si no fosim uns miserabes pecadors, Déu no hagués enviat al seu Fill Unigènit a salvar-nos. Després de caure en pecat els nostres primers pares, Jehovà-Déu ja va fer una explicita nomenada al pla de salvació (Gènesi 3:15).
    Fem que cada dia sigui Nadal, i que caminem el Camí que Jesús ens va ensenyar i que dia a dia anem descobrint, deixant enrere les foscors i pors.
    Atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.