En diumenges de tardor esplèndids, com els d’avui, en el que els darrers ruixats han fet reverdir els pins i han frenat una mica la decadència dels altres colors, sembla com si les reflexions també s’alliberassin de tones de residus tòxics i hom pogués enraonar sense tels a la mirada. I es cau en el
No veure res nou, ni sentir cap paraula inoïda. Res per descobrir. El flascó de perfum trencat omple el llibre de varius. Res per flairar. L’aire regirat fa sonar la vidriera mal tancada: la veu del diable que ja no espanta. Res que no sigui porqueria excita el tacte escarafallós. Cap concert no esflora la
Des de fa molt de temps, a l’arxipèlag se sent una música fúnebre que té una lletra ben clara i que ningú no vol cantar: la de la pobresa que, any rere any, augmenta de manera sagnant. Segons les dades que aporta la Xarxa per a la inclusió social. EAPN (European Anti Povery Network) Illes
Entosolada, fent les trenes a la solitud, la butaca embenada, combatent del dolor i ferida en l’acció, espera l’ànsia del malalt. Té l’esguard de qui prega convinçut de la força revoltadora del rés que es mussita entre la calma narcòtica dels llavis. Cavil·losa, espera la memòria esberlada que no aconsegueix confegir-se i la mirada retuda
Poques coses superen en plaer una conversa llarga amb amics presentada com un dinar degustació on el temps no empeny la tranquil·litat ni l’empaiten els capverjos de l’avui és ara. Cada plat esdevingut enraonament, és una delicadesa que s’ha d’assaborir amb la calma necessària perquè s’obrin les deu mil papil·les gustatives de què disposam -algunes
Són benvinguts, els bassiots, a casa del pobre, tant que n’hi ha que, d’amagatotis, com si fossin infants pucers, hi xipollegen a les totes. La terra gazanenca també té molta set i els seus servidors no la podem satisfer, aquesta és la nostra pena. Amb esforç agombolam tota mena de mancances i dèficits i acabam
Avui matí, a la sala d’actes de Son Lledó ha tingut lloc l’acte d’investidura de Joan Veny i Clar com a doctor honoris causa de la Universitat de les Illes Balears. El doctor Veny va néixer a Campos el 22 d’agost de 1932, el mateix any que morí Antoni M. Alcover, i des de fa
Consuelo Madrigal, fiscal general de l’Estat, ha signat una instrucció a totes les fiscalies perquè s’oposin a la pràctica de l’auxili judicial invocat per la jutgessa argentina María Servini en tots els jutjats que han rebut exhorts per interrogar 19 investigats per la seva presumpta implicació en crims contra la humanitat durant la dictadura franquista.
MÉS per Palma ha distingit l’Obra Cultural Balear amb el Premi Sinofós a “La Palma MÉS creativa”. El lliurament es va fer ahir vespre a la plaça de la Gruta del Molinar. A més de l’OCB es premiaren amb “La Palma MÉS inclusiva” els Joves de Mallorca per la Llengua; “La Palma MÉS democràtica” va
Fa una setmana, l’associació Pastoral Penitenciària presentava les noves instal·lacions del seu programa “Pis d’acollida. Itinerari d’inserció per a reclusos” a Son Sardina. Es tracta de tres espais tutelats per a persones preses que no tenen cap suport social. Aquests habitatges possibiliten gaudir tant dels permisos penitenciaris que els corresponen, com d’una primera etapa de
La finestra oberta perquè hi entrin la follia que enjogassa i entenimenta, i la intempèrie que tem els gargalls i les gateres. La porta empesa a la fortor de l’aire perquè complagui la pell temerària que cerca la protecció de la mar. La casa parada a l’angúnia que almoina un pam generós de llengua, l’escalfor
Els accents diacrítics catalans, ves per on, han estat, i encara són, objecte de debat intens tant a les xarxes socials com en les múltiples tertúlies de ràdio i televisives que solen tractar tota mena de temes, des dels més transcendents als més frívols. I qui en parla amb més eloqüència sol ser llec en
La nova directora insular d’Inclusió Social, Teresa Vallespir, ha visitat avui Can Gazà. Li hem explicat el nostre projecte assistencial per a homes exalcohòlics i extoxicòmans sense cap mena de suport i amb malalties que els impedeixin d’accedir al mercat laboral ordinari. Li hem explicat també que la finca i el casal forma part dels
El meu heroi, l’únic sant de la meva autèntica devoció que demà farà tres anys, el nét robador de cors que porta sempre la pau, anit em tornà a sorprendre inventant-se un substantiu: fotodor -les tres os tancades-, això és, la persona que fa fotos; que practica la fotografia, vaja. Ho va dir mentre retratava
Tot és Sánchez, avui, i no tots som ell, naturalment, per molt víctima que sigui d’una mena de conspiració. L’erupció del volcà PSOE ocupa molt d’espai en els mitjans de comunicació, en les xarxes socials i en les converses de cafè, i no crec que siguin molts els que ho tenguin tot aclarit, en aquest