marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

12 d'octubre de 2016
0 comentaris

AVUI ÉS ARA

Poques coses superen en plaer una conversa llarga amb amics presentada com un dinar degustació on el temps no empeny la tranquil·litat ni l’empaiten els capverjos de l’avui és ara. Cada plat esdevingut enraonament, és una delicadesa que s’ha d’assaborir amb la calma necessària perquè s’obrin les deu mil papil·les gustatives de què disposam -algunes de les quals malauradament clausurades per l’edat- i altres tants grapats de neurones. I encara més si la conversa es fa en una casa agomboladora amb eixida generosa i terra suficient per beure molta llum.

Per celebrar una festa tan poc aguda com la del dotze d’octubre (no fa tant es deia “de la raza”), res millor que fer-ho amb en Víctor i n’Aina assaborint uns fideus de vermar extraordinaris des dels qual fer palanca per tractar tota mena de temes, des de l’educació en temps contestataris, a la mollor excessiva dels creadors d’opinió i a la liquiditat dels projectes polítics estatals, tot passant per les dificultats per entendre els mecanismes de l’economia en els estadis més alts i acabant –és un dir- per l’empremta deixada per l’humanisme en les darreres generacions.

Certament, si existeix el benestar-benessere, en diuen els italians i no sé perquè em sembla més ple-, es troba en els amics com n’Aina i en Víctor que et conviden a conversar sense cap pressa i a compartir un dinar suculent amb sobretaula infinita.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.