La finestra oberta
perquè hi entrin la follia
que enjogassa i entenimenta,
i la intempèrie que tem
els gargalls i les gateres.
La porta empesa
a la fortor de l’aire
perquè complagui la pell
temerària que cerca
la protecció de la mar.
La casa parada
a l’angúnia que almoina
un pam generós de llengua,
l’escalfor de l’esquena,
l’amatença de l’escolta.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!