marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

11 d'octubre de 2016
0 comentaris

L’AIGUA QUE CURA LA RASPERA

Són benvinguts, els bassiots, a casa del pobre, tant que n’hi ha que, d’amagatotis, com si fossin infants pucers, hi xipollegen a les totes. La terra gazanenca també té molta set i els seus servidors no la podem satisfer, aquesta és la nostra pena. Amb esforç agombolam tota mena de mancances i dèficits i acabam trobant-los el conhort que necessiten ni que sigui temporalment, però encara no sabem fer ploure. Però ens hi afanyam, i tant!, i no descartam trobar, en breu, la pregària de descregut que cridi l’aigua que cura, la que ens vesteix i ens apodera; la que fa passar millor la raspera que ens escanya mortalment i lenta. L’aigua que no ens empobreix, que ens mira i s’emporta la fetor de la descurança i la negligència.

ALLÒ QUE SENT I DIU
08.09.2022 | 7.14
EL MISANTROP ACTIVISTA
27.06.2021 | 7.36
FORMIGUES LLETRUDES
03.12.2015 | 7.38

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.