marginàlies

Són benvinguts, els bassiots, a casa del pobre, tant que n’hi ha que, d’amagatotis, com si fossin infants pucers, hi xipollegen a les totes. La terra gazanenca també té molta set i els seus servidors no la podem satisfer, aquesta és la nostra pena. Amb esforç agombolam tota mena de mancances i dèficits i acabam trobant-los el conhort que necessiten ni que sigui temporalment, però encara no sabem fer ploure. Però ens hi afanyam, i tant!, i no descartam trobar, en breu, la pregària de descregut que cridi l’aigua que cura, la que ens vesteix i ens apodera; la que fa passar millor la raspera que ens escanya mortalment i lenta. L’aigua que no ens empobreix, que ens mira i s’emporta la fetor de la descurança i la negligència.