marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

7 d'octubre de 2016
0 comentaris

LA PENA DE LA PRESÓ

Fa una setmana, l’associació Pastoral Penitenciària presentava les noves instal·lacions del seu programa “Pis d’acollida. Itinerari d’inserció per a reclusos” a Son Sardina. Es tracta de tres espais tutelats per a persones preses que no tenen cap suport social. Aquests habitatges possibiliten gaudir tant dels permisos penitenciaris que els corresponen, com d’una primera etapa de reinserció. Pastoral Penitenciària, des del 1995, desplega els projectes de caire social que du a terme el Bisbat de Mallorca amb les persones privades de llibertat, amb els seus familiars i el seu entorn. Treballen, a més, per aconseguir la reinserció dels reclusos i exreclusos del Centre Penitenciari de Mallorca. Es tracta, com es veu, d’una entitat i d’uns recursos oferts a les persones més estigmatitzades socialment i, per això, més perjudicades i vulnerables.

Les presons són guetos per excel·lència, cledes hermètiques i impenetrables de persones degradades que viuen aïllades de la quotidianitat i la rutina, i que estan sotmeses a control permanent i a una disciplina tan fèrria com asfixiant. Per això, la feina de Pastoral Penitenciària no és sols encomiable, sinó essencial.

L’atzar ha volgut que la inauguració d’aquestes noves instal·lacions auxiliadores hagi coincidit amb dos judicis amb repercussió viva en els mitjans de comunicació i que també tenen la presó de fons: els judicis a les feministes que entraren a l’església de Sant Miquel de Palma el febrer del 2014 per defensar-hi l’avortament, i el judici per suborn a Maria Antònia Munar, exconsellera de Cultura, expresidenta del Consell de Mallorca i expresidenta del Parlament de les Illes Balears. Dos casos que no tenen res en comú, però amb particularitats que criden l’atenció.

En el cas de les feministes, en què se les imputa un delicte contra la llibertat de culte i ocupació d’un temple religiós, el Bisbat de Mallorca, com a acusació particular, inicialment sol·licitava penes de quatre anys de presó, que finalment reduí. Un contrasentit, ja que la mateixa institució que engega i manté Pastoral Penitenciària, no dubta a sol·licitar una pena extremada de presó per una acció gens violenta. Tanmateix, Jaume Alemany, capellà del centre penitenciari de Mallorca i president de Pastoral Penitenciària, es mostrà crític amb aquesta petició i s’hi manifestà en contra en considerar que es tracta d’una “pena inútil, destructiva i inhumana”. Demanada, a més, sense valorar “les conseqüències nefastes que porta per al condemnat a la pena de presó”.

Alemany posa el dit a la llaga: la presó, en general, lluny de ser l’eina de redreçament que caldria i se li suposa, és una màquina capoladora de persones.

En el cas de Maria Antònia Munar, no crida l’atenció la pena sol·licitada -quatre anys, com les feministes- sinó la imatge que donà d’una persona que ho va ser pràcticament tot i que ara, ingressada a la presó de Palma des del juliol de 2013, se sent morta socialment, políticament i econòmica. No es tracta, ara, de determinar si el plany era de cocodril per tal d’impressionar el jurat o sentit i patit; ni de si ens hem de compadir poc, molt o gens davant una delinqüent confessa. Es tracta de, lluny de judicis i prejudicis, veure els efectes devastadors de la presó en una persona pública i suficientment publicada. I, a través de la seva imatge actual, entendre i comprendre com surten de la presó concretament aquells que no tenen res ni ningú que els atengui la devastació.

La pena de la presó, per tant, és que l’hem convertida en una immensa deixalleria humana sense que ningú -o ben pocs, com els companys de Pastoral Penitenciària- reclami la dignitat humana que es passa per l’engonal.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.