Estimadíssima Mila, Ja fa temps que tenia previst dedicar una d’aquestes cartes que t’escric (i que no sé si algun dia llegiràs) a parlar-te del xivarri i de la pressa, dues característiques de l’època que ens ha tocat de viure i que tot em fa pensar que, dissortadament, d’aquí a uns anys, quan siguis una
Com els seguidors d’aquestes Totxanes heu pogut comprovar, fa uns quants dies que estic immers en evocacions dels temps que els de casa vàrem viure alguns estius de vacances a terres gallegues. Arrossegat per aquest corrent de la memòria –i tenint en compte que no hi ha res més llançat que la ignorància– goso deixar
2016: aniversaris i commemoracions (Article publicat en el número 673 de la revista “Serra d’Or”, gener de 2016) L’any 2016 que acabem d’estrenar es presenta carregat de commemoracions i d’aniversaris importants i, molt especialment, amb uns quants que podríem considerar sense exagerar de llarga distància. Per exemple, els mil cinc-cents anys de la primera referència
(La sèrie comença aquí) L’any 1995 la Universitat de Santiago de Compostela va organitzar una exposició per commemorar el cinquè centenari de la seva fundació. La varen titular “Gallaecia Fulget” i, com a complement, va encarregar al grup Milladoiro una il·lustració musical per enregistrar-la en disc i vendre-la conjuntament amb el catàleg de l’exposició. El resultat
De la secció “DietariVV” del diari Ara (vegeu-lo també aquí): La llengua sí que importa (Vicenç Villatoro, diari Ara, 4 de febrer de 2016) Algun dels problemes que va tenir la gala dels premis Gaudí de diumenge té a veure, a parer meu, amb un dels mantres que s’han instal·lat en el debat català des
Un bon amic de casa, el Ramon –pare de la doctora J.–, acaba d’estrenar jubilació i per celebrar-ho es va inscriure amb l’Agnès, la seva muller, a una ruta cultural per Galícia organitzada per l’Imserso. Una ruta que varen fer la setmana passada. A finals de la dècada dels 80 ens vàrem passar uns quants estius voltant per Galícia amb l’A.
Mentre no arriba el 10 de febrer, data prevista inicialment perquè arribi a les llibreries “La vida sense la Sara Amat”, la novel·la de Pep Puig guanyadora de la darrera edició del premi Sant Jordi, he dedicat unes quantes sessions a la lectura dels tres llibres anteriors de l’autor. I amb tot el que em
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal i del seu llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que