Fa set-cents anys que morí Ramon Llull, -any amunt, any avall- una xifra prou rodona i suficientment densa per commemorar-la com cal, perquè el Beat –com el tracta el poble per molt que no consti en la llista dels beats eclesials- és el nostre escriptor nacional. Cap com ell per representar amb tota excel·lència a
El 27 de desembre del 2012, tot celebrant el 50è aniversari de la fundació de l’Obra Cultural Balear, aquesta entitat reté homenatge a Aina Moll i Marquès, sòcia fundadora, filla i col·laboradora de Francesc de B. Moll, el seu impulsor. Moll, cedí a l’OCB un despatx de la seva editorial, en el carrer Torre de
Avui s’ha celebrat el XXIXè Seminari del Grup Blanquerna –l’esperit de Climent Garau ben present- que ha tractat sobre les conseqüències per Mallorca de la victòria borbònica en la Guerra de Successió. Fa exactament un any i un dia que en aquest mateix casal i amb un lema clar que encara vigeix, “Del Decret de
Demà dissabte dia 28, Can Alcover espai de cultura acull el XXIXè Seminari del Grup Blanquerna que farà balanç dels 300 anys de la integració de Mallorca a l’Estat espanyol/castellà “por derecho de conquista”. Així, el Seminari vol, amb l’ajuda de diferents especialistes, fer balanç dels suposats avantatges i dels evidents inconvenients que ha tengut
La lluna vol fer randa ran de mar. Això pensa la dona que observa les tenasses des dels penya-segats. Va descalça: s’ha tret les sabates no sap ben bé per què unes passes enllà i a sobre hi ha posat el llibre que ha acabat de llegir quan la claror encara permetia la lectura. Randa
Demà dijous, 26 de novembre, a les 19.00 h, Can Alcover – Espai de Cultura, acollirà la conferència “Els paisatges de Ramon Llull”, de Gaspar Valero. Amb aquest cicle de conferències, iniciat per Maria Isabel Ripoll dia 4 d’aquest mes, l’Obra Cultural Balear vol apropar als mallorquins la figura del nostre savi en el 700
A la vall que tant estima hi veu pollancres, el torrent amb dos pams d’aigua que la voreja, l’aire que acarona els ceps acabada la verema, la cussa elegant que guarda en silenci la casa senyorial, una paleta de verds que endomassen solemnement el panorama, un cel intens escampat a posta, el jardí cuidadíssim de
Un piano, un violoncel, una trompeta i una guitarra; la fusta, l’acer i l’aire per crear la llum que converteix en fum les ombres que es posen com la boira i s’imposen com l’arrogància, les aparences i els artificis. El deler: convertir les butzes en cordes de violí i la post dels pits en la
Bunyola ha celebrat avui la seva Fira de santa Catalina que, en pocs anys es va fent lloc entre els bunyolins i els forans. És una fira a la mida de la vila, és clar, que no és gaire gran i amb un traçat urbà poc amable amb aquests esdeveniments festosos. I amb un punt
Ahir va fer quaranta anys justs de la mort de Franco i hom creu que no acaba de descansar en pau, el dictador sanguinari. Els seus hereus ideològics segueixen impedint-ho mantenint-se cofoiament instal·lats en el poder, en tots els poders que a Espanya, ara com llavors, es fan i es desfan, i mantenint ben llustrada
Les flors els camps han de batre per enjogassar l’aire i no han de ser sacrificades per alegrar els despatxos de qui sang deleja o infants esclavitza. Som el puny de la rosa, la rosada i l’enramada; el roser, la mà cuidadora i la pua de qui li canta; el clavell que enamora el fusell
Demà farà 40 de la mort de Franco, un dictador que fins al final de la seva vida va matar: el 27 de setembre de 1975, cinquanta-quatre dies abans de morir, varen ser executades cinc persones. Malgrat la dictadura que imposà, l’Estat espanyol mai no l’ha comdemnat ni ha reprovat en cap moment el seu
L’Obra Cultural d’Inca recollí ahir el Premi Dijous Bo de les Arts, les Ciències i la Cultura, un reconeixement que, tant als ocebers i oceberes d’Inca com a la resta de socis d’aquesta entitat que enguany farà 53 anys, ens omple d’alegria, d’orgull i de responsabilitat. Alegria, perquè el reconeixement a una feina que es
Això ha de morir, ha de parar, se n’ha d’anar a dormir… Així, poc més o menys, comença l’irlàndès Damien Rice la seva cançó “Elephant”, la que sona a Can Gazà a l’hora de preparar el medicament dels residents, activitat que pot durar prop de mitja hora perquè la malaltia assetja el casal i obliga
La magrana, oberta: l’infant demana sucre i vinet, i la mare li proposa no obrir tan desmesuradament els ulls i cloure barres amb fermesa per tirar-se magranetejant al pou de llum que amaga tots els jocs. Un didal d’essència roja Un fanal que submarineja Una branca que cau Un ametlló que s’enyora Una pau somniada