marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
16 de novembre de 2015
0 comentaris
LA CALITJA QUE NO DEIXA
La magrana, oberta:
l’infant demana sucre i vinet,
i la mare li proposa no obrir
tan desmesuradament els ulls
i cloure barres amb fermesa
per tirar-se magranetejant
al pou de llum que amaga tots els jocs.
Un didal d’essència roja
Un fanal que submarineja
Una branca que cau
Un ametlló que s’enyora
Una pau somniada
La calitja que no deixa
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!