marginàlies

Bunyola ha celebrat avui la seva Fira de santa Catalina que, en pocs anys es va fent lloc entre els bunyolins i els forans. És una fira a la mida de la vila, és clar, que no és gaire gran i amb un traçat urbà poc amable amb aquests esdeveniments festosos. I amb un punt gens menyspreable de provocació, perquè programar-la a meitat de novembre, atenent el comportament boig de la meteorologia d’aquests dies, comporta un punt de desafiament important. Enguany, val a dir que l’ha respectada força, la frescor matinera i en caure l’horabaixa.

Tanmateix, des dels inicis s’hi concentra molta gent per mercadejar quesvulla i, dit amb la màxima simpatia, enguany també hi havia una bona representació dels partits polítics que esmolen programes de cara a les eleccions del proper dia 20 de desembre.

També les diverses associacions i entitats bunyolines aprofiten l’avinentesa per mostrar els seus programes, projectes i necessitats. I aquest apartat de la fira dedicada a les entitats bunyolines per mi, com a bunyolí, és la més atractiva perquè mostra la força d’un teixit associatiu que va creixent en nombre, influència, prestigi i qualitat en les seves realitzacions.

I tot sobre l’atenta mirada dels gegants, en Mateu i na Bàrbara, que honoren un dels oficis que marcaren la vila fa no-res, com qui diu: el de carboner.