marginàlies

Demà farà 40 de la mort de Franco, un dictador que fins al final de la seva vida va matar: el 27 de setembre de 1975, cinquanta-quatre dies abans de morir, varen ser executades cinc persones.

Malgrat la dictadura que imposà, l’Estat espanyol mai no l’ha comdemnat ni ha reprovat en cap moment el seu règim, el franquisme, com sí que ho han fet altres països amb règims autàrquics com el seu. I per això, precisament, els judicis sumaríssims fets durant els trenta-sis anys que imperà ni s’han revisat ni s’ha aconseguit engegar polítiques efectives de suport a les víctimes.

De fet, la legislació internacional no reconeix la llei d’amnistia de l’Estat espanyol, decretada el 15 d’octubre de 1977, perquè incompleix la normativa internacional sobre Drets Humans.

Per tot això, al Principat de Catalunya s’ha creat la campanya «Justícia pels crims del franquisme», liderada per Òmnium Cultural i en la que hi col·laboren una trentena llarga d’entitats entre les quals hi ha l’Obra Cultural Balear.

A parer d’aquesta organitzacions, “Davant la impossibilitat de jutjar Franco per la via legal per declarar-lo culpable de Crims Contra la Humanitat, volem reclamar i exigir justícia pels crims del franquisme amb un seguit d’actes simbòlics que serveixin, també, d’acompanyament, homenatge i record a les víctimes i als seus familiars. Aquestes activitats estan organitzades, de forma coordinada, per diverses entitats i institucions del país i tindran el punt-i-final el 20 de novembre, amb un gran acte a Barcelona”.

Aquest acte de cloenda se celebrarà demà, dia 20 de novembre, davant de la presó Model de Barcelona, a partir de les 19h. L’objectiu és diàfan: «Un acte unitari, massiu i de memòria col·lectiva, per a homenatjar les víctimes del règim i acompanyar els seus familiars, condemnar públicament els crims del franquisme, denunciar la impunitat de què han gaudit els seus responsables a l’Estat espanyol, i reclamar l’anul·lació dels judicis i sentències encara vigents», segons digué Quim Torra, president d’Òmnium, en la presentació del programa.

La música també tindrà un espai en aquest acte, amb adaptació, a càrrec del grup alcoià Verdcel, de cançons representatives de l’oposició cívica al franquisme. Peces de Lluís Llach, Raimon, Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet, Joan Isaac i Pi de la Serra seran interpretades per noves generacions de cantautors compromesos com Cesk Freixas, Juanjo Bosk, Montse Castellà o els propis Verdcel.