marginàlies

Fa set-cents anys que morí Ramon Llull, -any amunt, any avall- una xifra prou rodona i suficientment densa per commemorar-la com cal, perquè el Beat –com el tracta el poble per molt que no consti en la llista dels beats eclesials- és el nostre escriptor nacional. Cap com ell per representar amb tota excel·lència a tots els que formam la catalanoparla.

El Bisbat de Mallorca, dies enrere, començà els actes de commemoració i avui mateix, dilluns dia 30, el president Mas i la presidenta Armengol inauguren l’Any Llull al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat. El primer acte d’aquesta programació serà la conferència ‘Ramon Llull, de l’illa al món’, a càrrec de Michela Pereira, i la interpretació del baríton Joan Pons, que cantarà tres poemes de Ramon Llull (‘Som Ho Vell’, ‘Ah! Bon Amor’ i ‘Cant de Ramon’), musicats pel compositor manacorí Antoni Parera.

La Nit de la Cultura d’engany, que organitza l’Obra Cultural Balear i que se celebrarà el 27 de desembre al Teatre Principal de Palma, també tendrà Ramon Llull com a eix central i a ell dedica el seu calendari aquesta entitat.

De tot el llegat lul·lià se’n poden treure moltíssimes sentències i, de fet, una de les fites d’aquesta commemoració, a través de la divulgació d’un bon grapat, és retornar Ramon Llull a la gent.

D’elles, avui, per moltes raons endillunsades, una se m’ha ficat com un escarràs: “No viu qui no dóna”. Doncs això.