marginàlies

En aquesta geografia que defuig la negror que anuncia tempesta hi manca un riu en tram rebel que remoregi a plena consciència. Hi manca l’aigua que diu a través de l’escuma. I els còdols dansaires i els ponts elementals, només per a persones i bestiar. En aquesta contrada pobra en alens i himnes de victòria hi fa falta un riu rebel que travessi el poble major i el xapi en dues meitats enfrontades. L’aire i tot, que fa de notari del temps que ningú no sap quants milenis fa que no rondineja, reclama un riu escumós que celebri l’agitació natural dels colors. Cal posar-hi un riu que no sigui arrogant, que pregunti com les criatures i que no accepti mai cap resposta per seguir inquirint a la impermeabilitat del sòl. Un riu que es volti de veïns urcs i dificultosament socialitzables. I que prefereixi bestiar poruc i pastors decidits a no deixar que s’anegui cap bèstia. A aquesta terra abonada a l’avorriment li falten històries de riu golafre que adesiara mengi carn humana tendra. Tragèdies de riu valent que marca territori. Drames que s’hereten com el llinatge, històries de rucs llestos que desafien la força ràpida de l’aigua per salvar l’amo, que tanmateix no canviarà mai la seva forma abominable de tractar-los. Que vingui un riu ben pastat que recordi als pagesos que només han de retre l’esquena als fruits, mai a l’amo ni als cappares del mercat central. Aquestes serres i valls necessiten com el pa més històries per mitificar i heretar sensiblement millorades als que sobreviuran a la plaga d’estupidesa que ara les bat, amb la voluntat inequívoca de ser constructores de literatura.