marginàlies

Amb la ressaca de les celebracions del triplet blaugrana que ha encès tantes admiracions, avui al Palau de la Música, Òmnium Cultural lliurarà el 47è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes a Joan Veny i Clar, campaner il·lustre, eminent llustrador dels nostres mots que s’escampen de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar. Un lliurament que també hauria de despertar moltes admiracions.

Les biblioteques principatines i illenques -per iniciativa d’Òmnium a la que s’hi adherí l’OCB- s’han sumat al Premi mostrant en lloc preferent i des de fa una setmana les obres del nostre savi. I els illencs, fa quinze dies i en certa manera, també ens afegírem a aquesta festa de les lletres nostres desallotjant Bauzá del Consolar de Mar, que ha basat la seva legislatura en la persecució del català i dels catalanoparlants.

Ignor si el seu desgovern en funcions designarà algú que el representi en el lliurament del Premi. Millor que se n’abstingui, però si tenen la bauzana barra d’enviar-hi representant, que no sigui l’encara director general d’Educació, Antoni Vera, que volgué sollar Veny tot dient cínicament i menyspreable que el bauzanisme seguia el seu model i exemple en la destrucció sistemàtica del català a l’arxipèlag que ha durat quatre llarguíssims anys.

Que la llum de Joan Veny i Clar sobre les nostres paraules no deixi mai.