marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

6 de juny de 2015
0 comentaris

PACTEM, ACORDEM, CONSENSUEM… AMB INTEL·LIGÈNCIA

A l’hora de configurar majories per governar, se sol parlar de signar pactes de governabilitat, expressió honorable i justa. Però, ai las!, hi ha paraules que feim pesar més del que pesen i ara sembla que, en les trobades per mirar de mancomunar les línies del futur govern de l’arxipèlag, no es vol incloure la paraula “pacte” perquè s’associa a fracàs. Es diu que la nostra provinciana autonomia ha tingut dos “pactes de progrés” que no acabaren de surar, raó per la qual se’n vol proscriure l’ús en el nom que es donarà al govern a venir.

No cal dir que, en aquestes dues ocasions, no va fracassar, precisament, allò pactat, és a dir, la “convenció solemne entre dues o més persones”, sinó les parts d’aquest pacte; els signants. Per tant, no atribuïm a les paraules ni malastrugances infantils ni indicacions babaues de fiascos perquè voldrà dir que n’hem après ben poc, de consensuar, d’acordar. Per tant, li podrem dir pacte, acord, consens, si inclou la intel·ligència, això és, la “comunicació entre persones que s’entenen”; o l’”acord de sentiments entre diferents persones”.

I dels del meu punt de vista, per pactar, acordar, consensuar… amb intel·ligència el nou Govern de les Illes Balears s’han de complir dues condicions imprescindibles: s’ha de decidir des d’aquí, des de ca nostra, sense cap interferència externa; a partir de les nostres necessitats concretes, i no a partir de les necessitats foranes d’alguns partits implicats en aquest consens, acord o pacte. I la segona, que el lideratge d’aquest pacte no s’ha de decidir ni per vet de ningú ni per voler imposar el representant de la llista amb més vots. S’ha de decidir sense cap condició prèvia i amb tots els líders en la mateixa línia.
I si m’apurau, per mi el millor seria elegir els caps d’aquestes institucions a sac i sort o per insaculació, com es feia a la corona catalanoaragonesa des del segle XV i que perdurà fins als Decrets de Nova Planta, a Mallorca i a Eivissa fa enguany tres-cents anys.

Ens hi jugam molt, per cedir més espai del que cal a la presumiguera.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.