marginàlies

Avui, dissabte 13 de juny, és el dia dels batles o batlesses. La constitució dels ajuntaments és la notícia que obrirà tots els informatius si cap calamitat -que ningú no desitja- no ho impedeix.

Almenys en el redol que més m’importa no hi ha hagut sorpreses i no han comparegut traïdors per enderrocar, en molts casos, acords que han costat penes treballs, com cal que sigui sempre en tot allò que mereix el qualificatiu d’important. Tanmateix, la fortalesa ciutadana ha de trobar el seu fort en el diàleg, en la transparència, en la solució compartida. M’exaspera que a aquells governs formats per dos, tres o més partits o agrupacions polítiques se’ls adhereixi per efecte simpàtic nascut simpàticament de la més deplorable plutocràcia l’adjectiu de caòtic o la figura retòrica d’una olla de grills. I no hi ha més exemple que la realitat: a les Balears les solucions unidireccionals i preses unilateralment durant els darrers quatre anys en les principals institucions públiques illenques han acabat decantades de la gestió pública.

Però bé, era dels meus batles que volia tractar, del de Bunyola, Andreu Bujosa, i del de Palma, José F. Hila. I també del que rellevarà Hila d’aquí a dos anys a la capital mallorquina, Antoni Noguera.
Els ajuntaments que presideixen des d’avui a migdia han conformat les seves juntes de govern a través d’enteses amb altres formacions polítiques. El de Bunyola, la seva Esquerra Oberta, l’agrupació d’electors a la que pertany n’Andreu, guanyadora de les eleccions, no ha tingut molts problemes per arribar a acords amb el PSIB.

El cas d’Hila és semblant però les converses amb MES i Som-Palma han estat més intenses. I el gran valor que presenten aquestes tres forces (PSIB, MES i SOM-Palma) és que han arribat a una entesa que, precisament perquè ha costat, serà molt profitosa per als capitalins. Han sabut des del primer moment que eren els ciutadans els que els reclamaven entesa i han sabut correspondre. Ben fet!
Tots tres són joves; tots tres són capaços de fer feina en equip amb i per la ciutadania, sobretot la més afectada per la depredació econòmica que patim. Tots tres són sensibles a la precarietat econòmica, social i cultural en què intentam surar per no perdre ni la identitat col·lectiva, ni la compostura, ni les ganes de netejar els espais públics de tota mena de brutor i agents tòxics.

I, per damunt de tot, tres joves plens d’il·lusió, que és el que necessitam per festejar que som un poble madur que sap el que vol i on vol anar.
Enhorabona a tots tres. Fareu molt bona feina perquè no sabeu fer altra cosa.