ARCHILETTERS

Avui hi ha votacions al C.T.A.V. Hi cal anar a votar. No he tingut temps per a confeccionar un article sobre què pensem alguns out-siders del Col·legi Oficial d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana. I en particular del Territorial de València-Xàtiva-Gandia. I funcionalment, de quina hi hauria de ser les seues tasques gremial i social en general per a ser més eficaces i democràtiques. Sempre l’he vist com una perllongació del poder. Aquest gremi té el termòmetre molt afinat de bestreta. S’albiren canvis a major democratització i implicació amb els més desfavorits. Caldria que s’hi implementaren des d’ara i avui mateix.
 
L’amic Carmel Gradolí es presenta a les eleccions, amb el seu equip COL·LEGI OBERT.  Gradolí i un servidor hem estat amics des de fa molts d’anys. Just des que el President Zaplana s’embarcara en el projecte Terra Mítica, una colla d’arquitectes, aparelladors, geògraf, ambientòlegs, ecòlegs, historiadors, etc. vam constituir el Col·lectiu TERRA CRÍTICA. Un d’ells era l’arquitecte i amic Josep Mª Sancho Carreres. Un dels herois dels tècnics de Conselleria de Cultura, que va oposar-se frontalment a que les torres del Jardí Botànic tiraren endavant. El resultat: la postergació professional.  A canvi del seu sacrifici, podem fruir de l’esplèndid Jardí de les Hespèrides junt a un dels jardins botànics més importants del món.
El qual ha fet un article de recolzament en què radiografia encertadament allò que ha estat el nostre col·legi professional.
Heus ací la carta de Josep-Maria:

Ahir comentava sobre un concepte que m’he tret del barret: ARQUITECTURA ASPERGÈRICA. Posava l’exemple mediàtic transnacional de Zaha Hadid, són arquitectures i planejament urbans que viuen al marge la societat. Sense importar-los una bleda què es cou al seu voltant. Passant de llarg de la sostenibilitat, de la natura de l’entorn on s’hi ubica. De la incidència en un medi dels seus artefactes. De la innovació des de la precarietat. La bona innovació. En aquest punt faria un cant a l’Architettura Povera d’en Siza, d’en Zumthor i de les investigacións farmacològiques del Dr. Patarroyo en mig de la selva com a paradigmes. Per contra, les estrelles mediàtiques van d’un lloc a un altre com si foren una faràndula d’artistes de l’espectacle. Dels humans que s’apilen en els seus edificis emblemàtics com a sardines dins d’una llanda de conserva en cas de ser paralel·lepida, o com capellanets dessecats en cercle si és dins d’una bóta de mercat en tractar-se d’una cilíndrica. De l’arquitectura de l’espectacle. Del prestigi mediàtic que ve de la mateixa arrel morfològica que el prestigitador. Com jugadors milionaris de bàsquet, futbolistes, etc. Allò que diuen l’arquitectura internacional. Amb la “bufa” que comporta això. Com a especialistes en fer atractives obres estètiques que disfressen les grans transaccions mundials. L’estètica per ús i fruïció d’eixe 2 % de la població per a badoqueria i enlluernament de la resta d’humanitat. Com el gurú o/i bruixot de la tribu. Eixe artista que viu absortament reclòs en el seu món, com si la seua trajectòria estiguera deslligada del devenir del món. Com si la funció social de l’art fera nosa. Tanmateix, existeixen també exemples provincians més indecorosos encara, com el següent:

Un bon exemple d’arquitectura aspergèrica. A aquest “fulano” la Consuelito Ciscar, que gràcies als astres ha desaparegut del museu internacional, li va fer una exposició ad hoc a l’IVAM, “El terrible”, que ni a Frank Gehry o Zaha Hadid li han fet als seus respectius pobles. Per cert, el senyor Llamazares, el soci d’en J. Torres, em sembla l’arquitecte real del tàndem, qui obra grans fites arquitectòniques per a la clientela que subministra el “figura” aquell. 

Aquest brou de cultiu explica la infrastructura sobre la que assenta la pèrdua de socialitat de l’arquitectura. Així em cree enemics…però els que n’hi queden, seran els bons. He triat dos vídeos de dues peces arquitectòniques que em semblen d’una ximpleria sordida. Inútils. Infantils. Fatus.

Zaha Hadid unveils sculptural hotel for casino resort in Macau from Dezeen on Vimeo.

Faré una recerca de què és allò del mal d’Asperger, que diuen que pateixen alguns genis de les diverses branques del saber. Però l’arquitectura, com a expressió social, no pot permetre’s tal luxe, perquè frega la idiotesa humana. Per a dir-ho a la manera de B. Tschumi en el seu Architecture and Disjunction: “….within the social and political realm of architecture…there is no architecture without program, without action, without event…”…i ací, des de fa massa temps, sols hi ha que events.

———————————————————————————

La majoria de les persones posseïxen un sofisticat sentit de reconeixement dels estats mentals aliens, i són capaços d’ajuntar informació sobre els estats cognitius i emocionals d’altres persones basada en pistes atorgades per l’ambient i el llenguatge corporal d’aquestes persones. Les persones amb la síndrome d’Asperger no posseïxen aquesta habilitat i es pot dir que tenen “ceguesa mental”. Per a aquelles persones severament afectades per aquesta “ceguesa mental”, per exemple, pot resultar impossible reconèixer el significat d’un somriure o, en el pitjor dels casos, fallar plenament en reconèixer qualsevol altre gest facial, corporal o qualsevol matís de comunicació indirecta. Generalment són incapaços de “llegir entre línies”, el que significa, que són incapaços d’entendre les implicacions ocultes en el que una persona diu de forma directa i verbal. És important notar, però, que, atès que és un trastorn espectral, alguns pacients s’aproximen a un nivell de normalitat en les seves habilitats per llegir expressions corporals i interpretar intencions. Sovint troben particularment aclaparant el contacte ocular i per tant l’eviten amb freqüència. La falta de contacte ocular pot portar a majors dificultats al moment d’interpretar emocions alienes.

La síndrome d’Asperger involucra un intens nivell de concentració en temes d’interès i és generalment caracteritzat per un do especial. Un pacient pot, per exemple, trobar-se obsessionat amb la lluita professional de la dècada del 1950, un altre amb els himnes nacionals de les dictadures africanes, un altre amb la construcció de models amb llumins, etc. Interessos particularment comuns entre pacients són els mitjans de transport (per exemple els trens) i els ordinadors. En termes generals, són atrets per coses ordenades. Quan aquests interessos coincideixen amb una tasca útil des de l’àmbit material o social, l’individu amb Asperger pot aconseguir realitzar-se plenament a la vida.

En la carrera per dominar el seu interès, els individus amb Asperger sovint manifesten un raonament extremadament sofisticat, una concentració obsessiva i una memòria quasi perfecta. Hans Asperger denominà als seus petits pacients “petits professors”, per la causa que aquests pacients de tan sols tretze anys d’edat coneixien la seua àrea d’interès amb el professionalisme d’un professor universitari. És per aquesta qüestió que els individus amb Asperger són considerats superdotats intel·lectualment, però menys dotats en l’àmbit social.

Aquestes circumstàncies comporten innombrables problemes durant la infància i l’edat adulta. Quan un mestre pregunta a un nen amb Asperger “El teu gos s’ha menjat els teus deures?”, el nen amb Asperger romandrà silenciós de no conèixer l’expressió, tractant de decidir si ha d’explicar al seu mestre que no té cap gos i que, a més, els gossos generalment no mengen paper. El nen no comprèn el que el seu mestra està preguntant i no pot inferir el que el mestre intenta significar o el fet que existeix un significat no literal marcat pel to de veu, postura o expressió facial, i és per tant enfrontat a una pregunta amb tant de sentit com “Va rebotre hui la glacera de la llibreria?”. El mestre abandona l’experiència pensant que el nen és arrogant, rancuniós i insubordinat. El nen roman callat, sentint-se frustrat.

La síndrome d’Asperger pot també causar problemes en la interacció social normal amb els pares. Durant la infantesa i l’adolescència, açò pot provocar severs problemes al nen o adolescent amb Asperger, el qual pateix dificultats per interpretar les pistes subtils de la comunicació i per tant pot ser objecte de burla o fins i tot ser ignorat pels seus pares, portant a la crueltat social. El nen o adolescent amb Asperger és freqüentment confós per la font d’aquesta crueltat, sent incapaç de comprendre en què s’equivoca. Això pot causar un trastorn en l’individu que el condueixi a una major retracció social o timidesa per por al rebuig.

Una selecció de propostes gràfiques per a modificar la imatge gràfica de l’empresa alacantina de software CYPE.

Si pitgeu sobre l’enllaç següent les trobareu.

https://www.flickr.com/photos/66372865@N02/13947632048/in/set-72157644571227574/

“Tothom descobreix millor les falles en les obres d’altri que en les pròpies i, sovint, per a criticar petites incorreccions en els altres, tanmateix podem passar grans defectes en les nostres pròpies. Per això, en pintar, hi hauríem de tenir un espill pla per a contemplar amb freqüència el treball reflectit en ell i realitzat per un altre. Per això, en contemplar-lo invertit ens seria molt més senzill descobrir els nostres propis grans defectes.” Leonardo da Vinci.