Amb Carmel Gradolí. Candidat a President del C.T.A.V.
Deixa un comentariL’amic Carmel Gradolí es presenta a les eleccions, amb el seu equip COL·LEGI OBERT. Gradolí i un servidor hem estat amics des de fa molts d’anys. Just des que el President Zaplana s’embarcara en el projecte Terra Mítica, una colla d’arquitectes, aparelladors, geògraf, ambientòlegs, ecòlegs, historiadors, etc. vam constituir el Col·lectiu TERRA CRÍTICA. Un d’ells era l’arquitecte i amic Josep Mª Sancho Carreres. Un dels herois dels tècnics de Conselleria de Cultura, que va oposar-se frontalment a que les torres del Jardí Botànic tiraren endavant. El resultat: la postergació professional. A canvi del seu sacrifici, podem fruir de l’esplèndid Jardí de les Hespèrides junt a un dels jardins botànics més importants del món.
El qual ha fet un article de recolzament en què radiografia encertadament allò que ha estat el nostre col·legi professional.
Heus ací la carta de Josep-Maria:
UNA EMPENTA SENSE DRET A VOT.
per Josep Maria Sancho i Carreres
05/14/2014
Salut Benvolgudes candidates i candidats, en especial a Carmel per ser el qui conec des de fa anys i qui, atés que ‘posa la cara’ de l’equip en forma de futurible ‘President’, a més de les responsabilitats de gestió, ha d’assumir el plus de la responsabilitat de representació, el sospesament i administració dels gests, del tarannà i l’emprenta de la candidatura, incloent-hi l’autoape?lació més important que en un càrrec com aquest, cas d’accedir-hi, ha de tindre’s sempre a punt: la dimissió, explícitament explicada, quan les contradiccions internes o les pressions externes puguen fer-vos trair la confiança que ara pugueu obtenir.
Ho sent si he començat per fer-vos ape?lacions de responsabilitat quan la meua intenció era dirigir-me a vosaltres per tal d’encoratjar-vos en el repte que voluntariament vos heu imposat per tal de rescatar de les cendres de la indignitat i la inoperància la ‘institució’ co?legial. En definitiva, per a plantejar una lluita contra les causes principals del descrèdit, professional i social de la institució, gens aliè, d’altra banda, al que en molts àmbits, ha adquirit la pròpia imatge de l’arquitecte. Una lluita i un esforç que té la primera fita de la carrera d’obstacles en el procés electoral mateix, en l’avantatgisme que en benefici dels qui estan al cap de la institució (perdoneu-me el neologisme, però l’expressió planera, ‘aprofitats’, resulta massa directa), ofereix la trama d’interessos teixida pels compromissos, les afinitats i en bona mida les confortables inèrcies d’anys i més anys, en un podrimer que pot ser els seus protagonistes, de tan acostumats com estan a formar-ne part, o viciats a respirar amb la màscar(et)a de ‘deixar fer que a mi ja em va bé’, no senten ni el tuf.
Vosaltres heu promés, cas de guanyar, obrir i ventilar, posar a la llum el cos, veure d’examinar l’abast de la gangrena i el possible tractament o certificar-hi el decés. No sé si aplegats al punt en què estem, l’esforç pagarà la pena i vos ho diu qui, en certa mida ja ha dimitit de lluitar en aquest camp perquè, arran de la vergonyant actuació del Co?legi sobre el tema del Cabanyal, exemple nefast de manca d’independència i criteri professional, d’apropiació presidencialista de la institució sometent-la al seguidisme polític en benefici de no sabem qui (o sí?) ni de què i, fins i tot, assetjant als qui ens vam mostrar públicament crítics…, un servidor que considera aquest ‘incident’, aquest ridícul estatal per no dir planetari (‘marca València, com el trencadís de Calatrava), motiu suficient per a la censura total i sense matisos de la candidatura ‘continuïsta’ que va estar implicada, es va donar de baixa i ara sols cotitza, sense cap convenciment i amb les mateixes objeccions, al Co?legi autonòmic.
En definitiva, no tinc dret a vot, però ningú em pot segrestar el dret a l’opinió i la vostra iniciativa m’incita a expressar-la. Segurament no vos faig cap favor, però, aplegueu on aplegueu, vull donar-vos les gràcies per la decisió i l’empenta. A vore si entre els miracles que amb el vot majoritari (desitge i espere) dels qui el divendres vos recolzen esteu en disposició d’assolir, està el meu reingrés.
Salut
Josep maria sancho i carreres (2591)
Tags: #sancho josep maria
presencia pública
transparencia