marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
9 d'agost de 2013
0 comentaris
DEL CEL ALEMANY A EIVISSA TOT PASSANT PEL TRACTAMENT INQUISITORIAL DE LLENGÜES
Segons la revista Stern, el cel dels alemanys és Mallorca. Ca nostra, per tant, és el seu particular paradís. Però, segons la revista, el senten i el viuen amb els ulls mig tancats, bé sigui pels afectes del cel nostre o bé per no voler veure allò que pertorbaria l’idil·li. Per això, l’Stern d’aquesta setmana dedica a Mallorca la portada i vuit pàgines de text i fotografies. “El costat fosc de la festa”, titula el reportatge, que pot ser llegit per unes vuit-centes mil persones.
Val a dir que, com a contrapunt als catàlegs promocionals turístics, és un bon treball. Tanmateix, però, entre les zones més exclusives i les més deprimides, entre aquestes extremitats, malda per mantenir l’equilibri vital el cos d’aquells que humanitzam els 3640 quilòmetres quadrats d’illa i desaprofitam energèticament les més de 3000 hores anuals de sol.
El document no aixecarà gaire pols, em sembla, i no crec tampoc que les preteses autoritats turístiques mallorquines gosin de contradir res. Com sempre, l’ignoraran com ignoren tot el que abominen. En tot cas, es gastaran una pila de doblers que no són seus intensificant campanyes promocionals carrinclones i xarones.
No era l’espai per tractar-lo, però amb els brots d’apartheid social i econòmic que mostra i fotografia Stern, caldria afegir-hi la segregació lingüística que el Govern de Bauzá no deixa d’alimentar i que arriba al seu zenit –momentàniament i provisonal- amb el TIL, això és el Tractament Inquisitorial de Llengües.
Acabam de saber que la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats (governada, de facto, per l’únic Secretari Autonòmic de les Illes Balears, Guillem Estarellas) imposa projectes lingüístics diferents dels aprovats pels centres i que no han rebut el vist i plau dels consells escolars, que són els òrgans competents per aprovar-los. El Decret del TIL determina que, si els projectes lingüístics dels centres, no són aprovats per la Conselleria, els centres estan obligats a fer un cinquanta per cent de matèries en castellà. I és aquesta segregació del català allò que persegueix aquest Decret forassenyat; decret, per cert, que no ha consensuat amb ningú. Així, al dictat de la majoria absoluta parlamentària, s’imposa per les bones o per les males i “sanseacabó”, com diuen “en bon mallorquí” els diputats i les diputades més eixelebrats i eixelebrades del Partit Popular.
Com es veu, el diàleg que està disposat a tenir la Conselleria de Cultura, Educació i Universitats (comandada per Guillem Estarellas) és donar branca i receptar ungüent de garrot.
I si segregar el català i els que el parlam d’habitud no bastàs a l’impresident Bauzá i el seu odi gens colgat, fa tot el que pot i més per esvair, per decret o desídia, les dates que marquen els signes propis dels illencs. Ahir, dia 8 d’agost, a Eivissa celebraven el seu dia gran, o “Les festes de la terra”, tot recordant la conquesta de l’illa, el 8 d’agost de 1235, per les tropes catalanes comandades per Guillem de Montgrí. Ahir, però, no es festejà aquesta fita, sinó la festa de sant Ciriac, patró de la vila. Segons ens diu David Ventura a l’AraBalears, el bisbe d’Eivissa Vicente Segura explicà amb tot de detalls la vida i obra d’aquest sant turc.
Sobre aquesta celebració eivissenca diu Ventura: “El 8 d’agost és el dia en el qual polítics, militars i clergat es reuneixen a missa, fan l’ofrena floral i intercanvien discursos institucionals. És una estampa que no ha canviat gaire des del tardofranquisme, en què comparteixen fotografia corbates, sotanes i tricornis, tot allò que les cròniques antigues anomenaven las fuerzas vivas de la localidad . El discurs del bisbe, sota una calor d’agost asfixiant celebrant les arrels cristianíssimes d’Eivissa, en cap moment no anomenà que el cristianisme arribés a l’illa de la mà dels conqueridors catalans, com si la religió s’hagués instal·lat aquí per art de màgia o per l’única intercessió de l’Esperit Sant”.
Doncs això.
El document no aixecarà gaire pols, em sembla, i no crec tampoc que les preteses autoritats turístiques mallorquines gosin de contradir res. Com sempre, l’ignoraran com ignoren tot el que abominen. En tot cas, es gastaran una pila de doblers que no són seus intensificant campanyes promocionals carrinclones i xarones.
No era l’espai per tractar-lo, però amb els brots d’apartheid social i econòmic que mostra i fotografia Stern, caldria afegir-hi la segregació lingüística que el Govern de Bauzá no deixa d’alimentar i que arriba al seu zenit –momentàniament i provisonal- amb el TIL, això és el Tractament Inquisitorial de Llengües.
Acabam de saber que la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats (governada, de facto, per l’únic Secretari Autonòmic de les Illes Balears, Guillem Estarellas) imposa projectes lingüístics diferents dels aprovats pels centres i que no han rebut el vist i plau dels consells escolars, que són els òrgans competents per aprovar-los. El Decret del TIL determina que, si els projectes lingüístics dels centres, no són aprovats per la Conselleria, els centres estan obligats a fer un cinquanta per cent de matèries en castellà. I és aquesta segregació del català allò que persegueix aquest Decret forassenyat; decret, per cert, que no ha consensuat amb ningú. Així, al dictat de la majoria absoluta parlamentària, s’imposa per les bones o per les males i “sanseacabó”, com diuen “en bon mallorquí” els diputats i les diputades més eixelebrats i eixelebrades del Partit Popular.
Com es veu, el diàleg que està disposat a tenir la Conselleria de Cultura, Educació i Universitats (comandada per Guillem Estarellas) és donar branca i receptar ungüent de garrot.
I si segregar el català i els que el parlam d’habitud no bastàs a l’impresident Bauzá i el seu odi gens colgat, fa tot el que pot i més per esvair, per decret o desídia, les dates que marquen els signes propis dels illencs. Ahir, dia 8 d’agost, a Eivissa celebraven el seu dia gran, o “Les festes de la terra”, tot recordant la conquesta de l’illa, el 8 d’agost de 1235, per les tropes catalanes comandades per Guillem de Montgrí. Ahir, però, no es festejà aquesta fita, sinó la festa de sant Ciriac, patró de la vila. Segons ens diu David Ventura a l’AraBalears, el bisbe d’Eivissa Vicente Segura explicà amb tot de detalls la vida i obra d’aquest sant turc.
Sobre aquesta celebració eivissenca diu Ventura: “El 8 d’agost és el dia en el qual polítics, militars i clergat es reuneixen a missa, fan l’ofrena floral i intercanvien discursos institucionals. És una estampa que no ha canviat gaire des del tardofranquisme, en què comparteixen fotografia corbates, sotanes i tricornis, tot allò que les cròniques antigues anomenaven las fuerzas vivas de la localidad . El discurs del bisbe, sota una calor d’agost asfixiant celebrant les arrels cristianíssimes d’Eivissa, en cap moment no anomenà que el cristianisme arribés a l’illa de la mà dels conqueridors catalans, com si la religió s’hagués instal·lat aquí per art de màgia o per l’única intercessió de l’Esperit Sant”.
Doncs això.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!