marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
14 d'agost de 2013
0 comentaris
PARENCERIES IMPRESIDENCIALS
La fotografia de l’impresident Bauzá amb la reina espanyola en la visita que aquesta –i aquest, juntament amb el bisbe de Mallorca Xavier Salinas i d’altres personalitats més o menys conspícues- reté a Càritas de Mallorca, ha voltat prou món i s’ha guanyat alguns adjectius poc agradosos, com ara ajuntat (o acoblat?) o escuder (no qui fa escuts, sinó qui fa pràctiques per ser cavaller), termes que, si va a dir ver, tenen un altre aire si són dits en castellà: “acoplado” i “escudero”.
L’impresident Bauzá no havia visitat mai Càritas, per imperatius d’agenda naturalment, fins que no hi ha posat peu reial Sofia de Grècia. I per aparèixer engominat de fresc a les fotografies, que ell és l’impresident arrasador. La seva hipersensibilitat social, la de l’impresident, tan reconeguda per propis i forans, es veu ben palesa en retallar-li a Càritas gairebé cinc-cents mil (500.000) euros d’ajuda pública.
A la reina no crec que li digués per què aquesta tisorada; ni al president de l’entitat; ni al bisbe. Ell anava únicament a fer-se la foto, no a parlar de pobres i d’empobriment, que ell sap què és passar-les ben magres amb els 206.000 euros nets que ingressà l’any passat, segons la seva declaració de renda. Ah, per ventura sí que digué a monsenyor Salinas que ell dedica el 0,7% d’aquesta declaració a l’Església Catòlica, per la qual cosa no es podrà queixar, el bisbe.
Una parenceria de planta que podria haver evitat a comptes de no mostrar tant de cinisme.
D’altra banda, l’impresident Bauzá ha decidit de modificar el perfil de la plaça del cap del Servei d’Ensenyament del Català, que passarà a ser Cap del Servei del Trilingüisme. Fins aquí, més enllà de manifestar una vegada més la urticària que li provoca la paraula “català”, res a dir. Ara bé, qui l’ocupi a partir d’ara ja no ho farà, com fins ara, a través de concurs, sinó que serà de lliure designació. Clar nepotisme, del que l’impresident Bauzá en presumeix a dojo i on sigui.
Però no acaba aquí la parenceria antimallorquina de Bauzà: qui ocupi aquest nou càrrec no caldrà que conegui ni el català ni l’anglès, i això que ha de vigilar l’aplicació del decret de Tractament Inquisitorial de Llengües que teòricament equipara a l’escola el català amb l’anglès i el castellà. A la pràctica, el que pretén és decantar el català dels sistema educatiu; és a dir, és pura i simplement una mesura ideològica, motiu pel qual no reclama cap tècnic entès en la matèria, sinó un comissari polític a les ordres estrictes del cap suprem, que no és ningú més que l’impresident omnipotent.
Clara parenceria de la inintel·ligència, una finor més per no dir clar i català de la ignorància.
Qui diu que tantes parenceries impresidencials eixelebrades i molt tòxiques per a aquestes illes nostres tan desafortunades amb els seus cappares no mereixen jeremiades en novenes?
A la reina no crec que li digués per què aquesta tisorada; ni al president de l’entitat; ni al bisbe. Ell anava únicament a fer-se la foto, no a parlar de pobres i d’empobriment, que ell sap què és passar-les ben magres amb els 206.000 euros nets que ingressà l’any passat, segons la seva declaració de renda. Ah, per ventura sí que digué a monsenyor Salinas que ell dedica el 0,7% d’aquesta declaració a l’Església Catòlica, per la qual cosa no es podrà queixar, el bisbe.
Una parenceria de planta que podria haver evitat a comptes de no mostrar tant de cinisme.
D’altra banda, l’impresident Bauzá ha decidit de modificar el perfil de la plaça del cap del Servei d’Ensenyament del Català, que passarà a ser Cap del Servei del Trilingüisme. Fins aquí, més enllà de manifestar una vegada més la urticària que li provoca la paraula “català”, res a dir. Ara bé, qui l’ocupi a partir d’ara ja no ho farà, com fins ara, a través de concurs, sinó que serà de lliure designació. Clar nepotisme, del que l’impresident Bauzá en presumeix a dojo i on sigui.
Però no acaba aquí la parenceria antimallorquina de Bauzà: qui ocupi aquest nou càrrec no caldrà que conegui ni el català ni l’anglès, i això que ha de vigilar l’aplicació del decret de Tractament Inquisitorial de Llengües que teòricament equipara a l’escola el català amb l’anglès i el castellà. A la pràctica, el que pretén és decantar el català dels sistema educatiu; és a dir, és pura i simplement una mesura ideològica, motiu pel qual no reclama cap tècnic entès en la matèria, sinó un comissari polític a les ordres estrictes del cap suprem, que no és ningú més que l’impresident omnipotent.
Clara parenceria de la inintel·ligència, una finor més per no dir clar i català de la ignorància.
Qui diu que tantes parenceries impresidencials eixelebrades i molt tòxiques per a aquestes illes nostres tan desafortunades amb els seus cappares no mereixen jeremiades en novenes?
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!