S’ha comentat prou, i se segueix comentant, la mort del matrimoni de Cas Català, a Calvià, causada per l’anunci de l’execució imminent –dimarts vinent, dia 19- d’una ordre judicial de desnonament. I quan més pujava de to la ràbia, sabem que a Alacant, fa unes hores, un home de cinquanta-cinc anys també s’ha suïcidat instants
Sense adonar-me’n –em passa sovint recordar-me misses dites de certes coses i efemèrides- ahir vaig incorporar l’anotació mil cinc-cents en aquest bloc meu que mai no es cansa d’aguaitar als marges calcinats que ens circumden i amenacen. Amb aquest, 1501 apunts per esporgar, per denejar, vet aquí la tasca que caldria engegar immediatament i que
MANIFEST DEL CONSELL DE LA SOCIETAT CIVIL DE MALLORCA. Des de fa temps, a les Illes Balears vivim sota l’ombra de la corrupció política, a la qual s’hi afegeix ara la constatació que tota la cúpula espanyola del PP, començant pel president del Govern, hi està implicada. Això ha provocat una greu crisi de legitimitat
Anava molt emprenyada, la mar, aquest migdia. I les gavines es comportaven com els borratxos mirant de trobar quelcom per omplir el pap. L’aire feia boleiar ganivets, just damunt la península de la Foradada, en territori lul·lià. La calitja impedia precisar el perfil de la costa, però afavoria les tombarelles de la pensa atribolada. L’escuma
En un bar amable de la ciutat vella un jove de cara i gest ancians llegeix el seu poeta preferit tot deixant que el dolor solidifiqui son alenar anguniós i infèrtil. Un vers el fa reparar que els vellíssims palaus de la misèria mantenen intacta i emmolsada l’estructura i la fredor intractable dels ilotes,
El proper dimarts serà admesa a tràmit la Iniciativa Legislativa Popular -ILP- que pretén que els toros, les “corrides” concretament, siguin declarades bé d’interès cultural. Contràriament, el Partit Popular evitarà que s’admeti a tràmit la ILP “Regulació de la dació en pagament per aturar els desnonaments i per al lloguer social”. La ILP del toros
Dijous llarder, o gras, i encara no he menjat ensaïmada de tallades. És ben hora d’anar a comprar-ne. Preferesc més el carbassat que la sobrassada. Si no andoi, encara hi arribaré a temps, que el forn nostre tanca tard. Les criatures que van a escola es disfressen, aquesta setmana: tot són ruetes! Fa no-res he
Tots els senders esperen la caminada i l’escriptura, que no sap dir res davant l’assassinat d’una suposada adúltera, a Iran, aplaudit per centenars de mascles enardits. L’ardor del plany s’enfila per les enramades que esperen les primeres flors, que trigaran. La vida és un tall de carn venut a barrisc, crida el clochard a la
Considera José Ramón Bauzá Díaz que la presentació pública del patrimoni d’alguns polítics obriria el debat, gens recomanable, entre rics i pobres. Com en moltes altres ocasions, no acab d’entendre què vol dir Bauzà. Aquesta vegada no està espès, però em costa capir el sentit de la seva demanda de precaució. Que hi ha rics
Ningú no sap perquè, qualsevol dia hom s’aixeca estovat o maçolat per qualque somni que no es recorda però que ha deixat petja profunda en el vigilant de la consciència, predisposant-lo al sentimentalisme més tou. Basta un gest imprecís però sospitosament malenconiós del primer vianant amb qui et creues en tocar carrer, perquè es disparin
El seu pare li contà manta vegades que quan va fer tres anys, i d’amagat de sa mare, es va menjar el cor d’una oronella que ell havia agafat expressament perquè, de gran, fos un home sabut. I cada cop que li repetia el relat, li feia jurar i rejurar que mai no ho contaria
El febrer ha entrat ventós, sembrant mal de caps arreu, enrodillant a la mala la roba estesa i barallant-se infantilment amb els capells i les faldilles de les joves més agosarades. I ja sabem que febrer el curt, si entra dolent, pitjor en surt. Ho haurien de tenir present els receptors de sobres barcenescos, però
Diu el director de l’oficina de turisme estatal a Londres que les convulsions politicosocials del nord d’Àfrica seran beneficioses per a Balears. Així, de les primaveres nord-africanes, nosaltres en farem el nostre particular agost. No deixa de ser extremadament deplorable haver d’agrair a les bregues i al galop de la mort que ens omplin els