marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

6 de febrer de 2013
0 comentaris

TOTS ELS SENDERS ESPEREN LA CAMINADA

Tots els senders esperen la caminada i l’escriptura, que no sap dir res davant l’assassinat d’una suposada adúltera, a Iran, aplaudit per centenars de mascles enardits. L’ardor del plany s’enfila per les enramades que esperen les primeres flors, que trigaran. La vida és un tall de carn venut a barrisc, crida el clochard a la riuada de gent lletja que clou barres com si volgués blindar la virtuositat que abandonà fa massa temps.
El gos del pidolaire voldria saber descriure l’enlluernadora claror de la misèria que viu ran de terra, fregant les cames dels vianants i ociosos com si fos el fred que campa a l’ampla. S’afebleix l’escriptura quan te’n vas sense ni girar-te, lentament i esquerpa. En arribar a la mar, beu-te la lluna, que cerca licantrops i reclama jocs pirotècnics.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.