marginàlies

Tots els senders esperen la caminada i l’escriptura, que no sap dir res davant l’assassinat d’una suposada adúltera, a Iran, aplaudit per centenars de mascles enardits. L’ardor del plany s’enfila per les enramades que esperen les primeres flors, que trigaran. La vida és un tall de carn venut a barrisc, crida el clochard a la riuada de gent lletja que clou barres com si volgués blindar la virtuositat que abandonà fa massa temps.

El gos del pidolaire voldria saber descriure l’enlluernadora claror de la misèria que viu ran de terra, fregant les cames dels vianants i ociosos com si fos el fred que campa a l’ampla. S’afebleix l’escriptura quan te’n vas sense ni girar-te, lentament i esquerpa. En arribar a la mar, beu-te la lluna, que cerca licantrops i reclama jocs pirotècnics.